Pere Figueres
Pere Figueres (nascut el 1950) a Pontellà, és un dels cantants més emblemàtics (després de Joan Pau Giné i Jordi Barre) de la Nova cançó a Catalunya Nord. Amb les seues cançons aquest compositor i músic autodidacta es dedica a defensar l'especificitat de Catalunya Nord fent per exemple molts concerts en favor de les escoles catalanes.[1]
A més és vinyater, com ho era també el seu pare.
Els inicis
El 1965 tot just després que el cantautor Joan Pau Giné va acabar de crear el Teatre dels Aspres, Pere Figueres es va integrar a aquella dinàmica innovadora per a promoure l'ús del català a Catalunya nord. Junts presenten un espectacle amb lectures del poeta francès Boris Vian. Giné interpretava les seues cançons i ell cantava cançons de Jacques Brel, Georges Brassens i també Raimon.
Pere Figueres integrà després el grup d'acció cultural Guillem de Cabestany, l'any 1970, amb Reinald Dedies, Antoni Ortega, Jaume Figuerola i Jordi Auvergne, com a reacció a la repressió de la dictadura franquista de l'altra banda del Pirineu. Aleshores començà a cantar les seues composicions expressant els seus propis sentiments.
Discografia
- Pres d'aquest país sóc (1977)
- A la recerca d'una terra (1979)
- Tinc el cor un poble (1983)
- Arbre (1998)
- Tu i Jo (2005)
Referències
- ↑ «Músiques d’arrel». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: abril 2013].