Pere Fouché
Pere Fouché (Illa, 8 de febrer de 1891-11 d'agost de 1967) (més conegut universitàriament com a Pierre Fouché) va ser un dels lingüistes més valuosos de la Catalunya del nord. Va ser professor a les universitats de Grenoble, Estrasburg i París, on dirigí l'Institut de Fonètica i el Museu de la Paraula. Dedicà una part dels seus treballs al català rossellonès amb la seua tesi Phonétique et morphologie historique du roussillonnais (publicada el 1924) dirigida pel lingüista occità i catedràtic de la Universitat de Tolosa Joseph Anglade. Esdevingué membre de l'Institut d'Estudis Catalans el 1946. També se'l coneix pels seus estudis de fonètica general i francesa. Fou director de la revista de lingüística Le français moderne.
Obres
Sobre el català
- Phonétique et morphologie historique du roussillonnais (1924)
- Morphologie historique du roussillonnais (1924)
Fonètica general
- Etudes de phonétique générale: syllabe, diphtongaison, consonnes additionnelles (1927)
Sobre el francès
- Le verbe français, étude morphologique (1931)
- Phonétique historique du français (3 volums, 1952-1961).
- Traité de prononciation française (1969).