Pere Gil i Estalella

Pere Gil i Estalella (Reus, 1551 - Barcelona, 1622) fou un religiós jesuïta català. Va ensenyar teologia a Barcelona i Mallorca. Fou provincial jesuïta d'Aragó. Va ser també qualificador de la Inquisició (amb una notable defensa de les suposades bruixes).

La crònica de Pere Gil és una mostra paradigmàtica de la historiografia renaixentista, cultivada en català per Pere Antoni Beuter, Martí de Viciana, Antoni Viladamor, Joan Binimelis.

És autor de la primera geografia moderna de Catalunya Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d'història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya, escrita el 1600 i inèdita fins el 1949, transcrita i editada per Josep Iglésies. Va escriure Modo d'ajudar a ben morir als qui per malaltia o per justícia moren (1604), Memorials dels manaments i avisos al parrocos i confessors (1598); Sobre els tributs i llur dret en el Principat de Catalunya, inèdita i publicada en llatí com De vectigalibus et eorum jure in Principatu Cathaloniae; i Vida de la madre Estefania de la Concepción, carmelita descalza. Va traduir del llatí al català l'obra La imitació de Crist (1621), de Tomàs de Kempis (Contemptus mundi).

Bibliografia

• A. Fàbrega Grau. “El P. Pedro Gil SI (+ 1622) y su colección de vidas de santos” A: Analecta Sacra Tarraconensia XXXI (1958) p. 5-25
• Josep Iglésies. Pere Gil, S. I., 1551-1622, i la seva Geografia de Catalunya, seguit de la transcripció del Libre primer de la historia Cathalana. Barcelona: Quaderns de geografia, 1949.