Vés al contingut

Pere Navarro i Morera

De Viki.cat
Per a altres significats vegeu «Pere Navarro».


Pere Navarro i Morera
Pere Navarro i Morera
Pere Navarro

En el càrrec
Assumpció del càrrec
17 de desembre de 2011
Precedit per José Montilla i Aguilera

Mandat
2002 – 2012
Precedit per Manuel Royes i Vila
Succeït per Jordi Ballart

Naixement 23 de desembre de 1959 (1959-12-23)
Catalunya Terrassa, Barcelona
Partit polític Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)


Pere Navarro i Morera (Terrassa, 23 de desembre de 1959) ha estat alcalde de Terrassa –el segon de la ciutat del període democràtic posterior a la dictadura franquista–, dels anys 2002 a 2012. És llicenciat en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i militant del PSC des del 1977. Està casat i té dues filles. Des del 17 de desembre de 2011 és el Primer Secretari del PSC.[1]

Biografia

Militant del PSC des del 1977, començà la seva militància a l'Institut Arraona i la va seguir a la universitat. És un dels fundadors de la Joventut Socialista de Catalunya a Terrassa i l'any 1982 fou el responsable de la campanya per a les eleccions de l'any següent. I l'any 1983 va integrar les llistes del PSC a les eleccions generals.

L'any 1987 entrà com a regidor de l'Ajuntament de Terrassa com a adjunt de la regidoria d'Urbanisme. Quatre anys més tard va ser president del Districte 5. Al 1994 ocupà el càrrec de Primer Secretari del PSC de Terrassa i l'any següent ocupà la regidoria de Participació Ciutadana i Joventut. Més endavant, al 1998 ocupa una altra regidoria, en aquest cas la de Cultura. L'any 1999 va ser nomenat quart tinent d'alcalde i continuà al capdavant d'aquesta regidoria fins l'any 2002, moment en què substituí el fins llavors alcalde Manel Royes.

A les eleccions municipals del 2003 va ser cap de llista del PSC a Terrassa i aconseguí 13 dels 27 regidors de l'Ajuntament. Fou investit com alcalde gràcies a un pacte amb ICV-EUiA i ERC, resultat que repetí l'any 2007.

El 2011, després dels resultats del seu partit a les eleccions generals espanyoles, es presentà com a candidat per a dirigir el PSC.[2] El 17 de desembre del 2011, en el 12è congrés del partit al Palau de Congressos de Catalunya, fou elegit primer secretari del PSC amb el 73.06 % dels vots.[3]

A principis del setembre de 2012, va impulsar que l'executiva aprovés una reforma sense precedents, per apartar de certs llocs de responsabilitat diversos membres del sector catalanista del partit[4] per fer, tal i com va explicar ell mateix "una àmplia agenda de renovació interna i externa així com de reconnexió amb la societat",[5] i que va afectar a la majoria dels diputats, començant per dalt. Un exemple va ser la vallenca Laia Bonet Rull.[6]

Uns quants dies abans de la Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" va anunciar que l'acte no seria una gran manifestació independentista [7] sinó que "molts ciutadans acudiran per expressar el malestar que senten pel maltractament d'Espanya a Catalunya, o per demanar un nou finançament o per expressar el rebuig a les retallades que està aprovant el Govern de Rajoy"[8]

Posteriorment a la manifestació va manifestar que, segons el seu criteri,"Catalunya no és rica ni plena com diu el seu himne, sinó trista i pobra, té menys activitat cultural, menys prestacions socials, menys oportunitats i menys futur des que governa CiU".[9]

El 30 de setembre de 2012 fou escollit candidat a la Generalitat pel PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya.[10]

Tot i que el mateix dia de les eleccions Navarro declarà que tenia "sensacions fantàstiques sobre els resultats",[11] comentari que confirmava en part les declaracions del dia anterior quan deia que "les enquestes de vegades s'equivoquen",[12] els resultats del PSC patiren una davallada enorme ja que foren els pitjors de la història del partit amb només 20 escons, i una pèrdua de 8 escons respecte a les eleccions anteriors.[13]

Uns quants dies després, el 27 de novembre, Navarro rebutjà qualsevol pacte amb CiU i malgrat haver sofert una pèrdua de sufragis percentualment més important que la d'Artur Mas el líder del PSC declarà aleshores: "Mas és el responsable de tot el que està passant. Si jo hagués fet això, hauria presentat la meva dimissió i hauria fet una anàlisi molt crítica sobre la situació, sobretot per com ha portat el partit i pel que ha fet al país. Tot s'ha complicat per la irresponsabilitat del Govern. Ara ha tensat tant les coses que ha trencat tots els ponts".[14]

Va deixar l'alcaldia el desembre del 2012 per "compromís i coherència".[15]Fou substituït en el càrrec per Jordi Ballart, amb els vots del seu partit, el PSC, i d'ICV-EUiA.[16]

Referències



Càrrecs públics
Precedit per:
Manel Royes i Vila
Alcalde de Terrassa
Escut de Terrassa

2003 - 2012
Succeït per:
Jordi Ballart
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
José Montilla Aguilera
Primer Secretari del PSC
PSC

2011 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec