Pere d'Arenys

Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 - Barcelona, 1419), fou un teòleg dominicà català.

Biografia

Entrà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona el 1362, essent ordenat sacerdot el 1371. Seguí estudis esclesiàstics en diversos convents del seu orde a Barcelona, Mallorca i València. Estudià lògica a l'Escola de Lògica del convent del seu orde a Lleida. De 1474 a 1378 cursà teologia a Barcelona, Tolosa i París.

Va exercir la seva carrera docent a Tarragona (1379), a Barcelona (1380) i a Lleida, on va ser professor de teologia en el convent abans referit el 1383.

Fou mestre en teologia a Perpinyà el 1391, i el 1385, segons indica ell mateix en la seva Crònica, havia ensenyat a la Universitat de Bolonya.

Exercí diversos càrrecs dins el seu orde, fou prior de diversos convents, visitador provincial i comissari de la Inquisició.

El 1407 fou nomenat provincial del seu orde a Terra Santa, però hi renuncià, restant a Barcelona fins a la seva mort.

És autor d'una Crònica (Chronicon), en llatí, d'història civil i eclesiàstica des de 1395 a 1415, que aporta moltes dades sobre la història interna de l'orde dels dominics i sobre l'ensenyament a la seva època, així com sobre el cisma d'Occident, la guerra civil catalana o el Compromís de Casp. També conté molta informació sobre el seu contemporani sant Vicent Ferrer, els seus miracles i la seva actitud política.

Obres

• Chronicon

Bibliografia

• Mariàngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
• Fèlix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.