Pere de Verona

Sant Pere Màrtir o
Pere de Verona

Sant Pere Màrtir, per Pedro Berruguete
Màrtir
Nom secular	Pietro da Verona
Naixement	29 de juny de 1205 Verona, República de Venècia
Defunció	6 d'abril de 1252 (als 46 anys) Barlassina (municipi de Seveso), al camí de Como a Milà (Itàlia)
Enterrament	Sant'Eustorgio (Milà), capella Portinari
Commemoració en	Església Catòlica Romana
Canonització	25 de març de 1253, Roma per Innocenci IV
Lloc de pelegrinatge	Sant'Eustorgio de Milà; Verona; santuari de Seveso
Festivitat	6 d'abril (abans, el 4 de juny, festivitat de la traslació de les restes; fins al 1960 era el 29 d'abril)
Fets destacables	inquisidor
Orde	dominicans
Iconografia	Hàbit dominicà (blanc amb capa negra), amb un ganivet, arma de tall o ferida al cap o l'espatlla; palma de martiri amb tres corones; llibre, espasa clavada al pit
Patronatge	Inquisidors, parteres; copatró de Verona

Sant Pere de Verona, conegut com a Sant Pere Màrtir o Pere Veronès (Verona, 29 de juny de 1205 - camí de Como a Milà, 6 d'abril de 1252) fou un frare dominic i inquisidor. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia

Era fill d'una família de càtars, la qual cosa va marcar la seva educació. Va estudiar a la universitat de Bolonya i va ingressar a l'Orde de Sant Domènec, de la mà del mateix Sant Domènec de Guzmán el 1221.

Va lluitar contra l'heretgia càtara i es va consagrar a la formació dels laics, la difusió del culte a la Mare de Déu i la creació d'institucions per a la defensa de la fe catòlica. Va ser nomenat Inquisidor de Llombardia i prior a Como. Des de llavors, va predicar per tot Itàlia.

Va morir assassinat un dissabte de Pasqua, al camí de Como a Milà. L'assassí, Pietro de Balsamo, va penedir-se i ingressà a l'orde dominicà. El seu cos va ser enterrat a la basílica de Sant'Eustorgio de Milà. Posteriorment, va aixecar-s'hi un sepulcre esculpit per Giovanni Balduccio Pisano.

• 
  Talla del s. XVII a Sant'Eustorgio (Milà).
• 
  Miracle del foc per Antonio Vivarini.
• 
  Martiri del sant, pel Domenichino.
• 
  Martiri del sant, per Gentile de Fabriano, ca. 1400 (Milà, Pinacoteca Brera).

Veneració

La seva canonització, als 337 dies de la seva mort, ha estat ser la més ràpida de la història. Innocenci IV va argumentar-ne la devoció, humilitat, obediència, benevolença, paciència i caritat, a més de la defensa de la fe.

• 
  Església de Sant'Eustorgio, a Milà
• 
  Sepulcre de Sant Pere Màrtir a Sant'Eustorgio de Milà
• 
  La tomba del sant i cúpula de la Capella Portinari
• 
  Làpida sobre la tomba del sant

Tradició catalana

Una tradició catalana, sense fonament històric, deia que Sant Pere Màrtir era frare del convent dominic de Balaguer i que havia estat inquisidor general de l'Urgell.