Periquito

Aquest article tracta sobre l'ocell. Vegeu altres significats a «Periquito (desambiguació)».

Plantilla:Taxocaixa ocell El periquito (Melopsittacus undulatus) és un ocell d'origen australià d'uns 22 cm de llargada i en estat salvatge és generalment de color verd.

És l'única espècie del gènere Melopsittacus, per tant no se'n coneixen hibridacions. No obstant això, actualment existeixen dos tipus de la mateixa espècie: els anomenats comuns de mida més petita i els anglesos criats normalment per a l'exposició o concursos, de mida més gran, forma condicionada i criats basant-se en un estàndard de bellesa o selecció artificial. Actualment n'hi ha moltes varietats de colors degut a la cria en captivitat i la importació de les primeres parelles a Europa per a la seva cria i venda. A més, es considera un dels animals de companyia més venuts degut al seu baix cost i la seva resistència.

Als Països Catalans només s'han observat exemplars aïllats en llibertat, escapats de la captivitat, que no solen ser viables; no es té constància d'aclimatació i cria en llibertat a les nostres terres.

Costums

El periquito en estat natural viu en grup i fa els nius als eucaliptus, i va i ve depenen de la maduresa de les llavors. En estat salvatge, el periquito només presenta la coloració verda, a partir d'aquesta s'han anat creant altres colors. Són ocells perfectament aclimatats a la vida en captivitat. Per això es venen i compren per tenir-los a casa dins una gàbia. El periquito és un animal molt sociable i necessita estar amb companyia d'altres periquitos. Solen viure uns dotze anys o més encara que dependrà de si estan malalts, ferits, han criat o coses per l'estil. S'alimenten bàsicament d'escaiola i mill. També els hi agrada molt l'enciam o la fruita com la síndria o la poma. Quant estan a gust, es pot observar que es netegen les plomes amb el bec posant cada ploma al seu lloc. Quant estan feliços i contents solen amagar una poteta i s'inflarà una mica. Són animals bastant territorials, si veuen un intrús el piquen fins que se'n va. Normalment estan piulant i refilant tot el dia. Es podria dir que el periquito és el lloro més petit que existeix i, com a tal, hom li atribueix la capacitat d'un aprenentatge ràpid i la virtut de repetir sons, com es demostra en molts casos. Són aficionats als banys.

Varietats de color

La seva classificació es basa actualment en dues línies de colors:

• La sèrie verda amb colors verds i grocs
• La sèrie blava amb colors blaus i blancs.

A més, dins de cada color es consideren tres categories segons el seu grau d'enfosquiment. En verds, verd clar, verd fosc i verd oliva. En blaus, blau cel, blau cobalt i malva.

També n'hi ha de color gris i de violeta.

La majoria de varietats s'anomenen segons els llocs d'origen com la varietat Texas Clearbody o bé en referència a alguna característica del color de la mateixa. D'altres fan referència a certa distribució de les marques alars: ales clares, ales grises, lacewings ("ales d'encaix"), Spangles o Perlats, etc.

Cal destacar també la varietat albina o lutina que, com els lacewings i els flavos, tenen els ulls vermells.

També cal mencionar el grup "arc iris" que és un conjunt de diverses varietats amb ales clares opalines (sense marques a l'esquena a la zona del coll) cara groga.