Peter Cushing

Peter Cushing
Nom real:	Peter Wilton Cushing
Naixença:	26 de maig de 1913 Kenley, Surrey, Anglaterra
Defunció:	11 d'agost de 1994 (als 81 anys) Canterbury, Kent, Anglaterra
Nacionalitat:	britànica
Cònjuge/s:	Violet Helen Beck (1943–1971)
Premis BAFTA
Millor actor de televisió 1956
Pàgina sobre Peter Cushing a IMDb

Peter Cushing OBE (Kenley, Surrey, 26 de maig de 1913 – Canterbury, Kent, 11 d'agost de 1994) fou un actor anglès.

Molt més que una icona del terror

Malgrat que sorprenentment alguna enciclopèdia dedicada al cinema europeu hagi oblidat incloure el seu nom, potser com a conseqüència del neci concepte de què el cinema de gènere és un cinema menor, i per extensió llurs estrelles i actors són també menors, Peter Cushing (nascut Peter Wilton Cushing), es guanyà a pols al llarg de la seva carrera ser considerat com un dels pilars del cinema europeu, i si ens atenim especialment a llur faceta com estrella del cinema de terror, fou sens dubte un dels astres més rentables no solament del cinema que es rodava en terres britàniques, sinó en general de les produccions que des del vell continent intentaven obrir-se camí a la comercialització en la resta del món.

Va créixer en un suburbi del sud de Londres, fill d'un topògraf, George Edward Cushing, i de la filla d'un venedor de catifes, Nellie Marie, afirmen llurs biògrafs que qui en l'edat adulta i amb llur 1.82 d'estatura anava a convertir-se en un dels millors Sherlock Holmes de la pantalla, en el Van Helsing més letal per el Dràcula que interpretava el seu amic Christopher Lee, i en el doctor Frankenstein més sinistre, la major part d'això en les produccions de la cèlebre Hammer Films britànica, abans de dirigir la construcció de la primera Estrella de la Mort en La Guerra de les Galàxies (segons afirma la llegenda de l'afer calçat amb unes sabatilles perquè li havien fet les botes petites i l'estrenyien), es passà llur primera infància transvestit de querubí amb el cabell arrissat i robes de nena perquè la seva mare havia volgut tenir la parelleta però s'havia quedat amb les ganes quan la ruleta de la reproducció li entregà dos mascles, David, germà gran i Peter, el menor.

L'altra peculiaritat que marcà la seva infantesa junt a les robes femenines i els rínxols en el cabell, foren les repetides representacions de la seva mare d'una mateixa història: la senyora tenia per costum espantar als seus fills simulant la seva mort. Per arrodonir la formula que portà finalment a Cushing fins l'art dramàtic, el nen era seguidor tant incondicional de la cèlebre estrella del western Tom Mix com el personatge de Peter Pan, i curiosament ambdós influències estigueren a punt d'acabar amb la seva vida de molt jove, ja què imitant a Mix penjat en la pantalla gran intentà enforcar-se i quasi deixa la pell en la representació, i quan veié a Peter Pan cercant la terra de Mai més, no dubtà en seguir-li la pista sortint disparat per la finestra de la seva habitació... camí del vuit.

Lluny de ser una reiteració de les falses tendències suïcides de la seva mare, aquells successos acabaren convertint-se en els seus primers passos vers la interpretació, i després el convencional muntatge de teatrets infantils associat amb el seu germà gran, Peter Cushing arribà a la adolescència convençut que el seu destí estava en la professió d'actor. Sembla que una tia seva, actriu teatral, fou la influència que mancava per a completar el puzle.

El principal obstacle per fer realitat llur somni de convertir-se en actor, que en aquell moment compartia amb una afecció per la pintura que l'acompanyà la resta de la seva vida i en la que mostrà gran habilitat, fou el seu pare, que tenia altres plans per el futur dels seu fills. Al gran l'envià a formar-se com agricultor i granger en una escola de l'assumpte, mentre al petit el manava a treballar com a oficinista en el departament d'agrimensors. El camp i no la faràndula, era el paisatge en el que veia el progenitor de Peter Cushing guanyant-se el pa amb la suor del front en el futur. Però com sol succeir quant els pares s'imposen als fills de mala manera, la estratègia serví només per assentar les bases de l'allunyament del jove aspirant a actor de la seva família, i especialment del seu germà, el qual casant-se posteriorment amb una dona tant contraria com el seu propi pare a la gent de la faràndula feu el possible perquè David i Peter deixessin de parlar-se.

Per altra banda, cobrar un sou d'una lliura i deu xílings a la setmana com a oficinista tampoc era precisament un incentiu per oblidar-se de la seva carrera com actor, així què diguem que a Peter se li posà relativament fàcil prendre una decisió de rebel amb causa i encaminar llurs passes novament envers la interpretació. Així, es matriculà el 1935 en els cursos d'art dramàtic de la Guildhall School of Music and Drama després d'ensinistrar llur veu amb embarbussaments. Dues vegades per setmana acudia a les classes d'interpretació sense tenir de deixar llur treball en la oficina, si bé finalment el desinterès el portà a ser acomiadat el 1936, malgrat que trobà relativament aviat acomode laboral, cobrant la meitat del sou que percebia en la oficina com assistent del mànager i actor ocasional en el teatre Connaught de Worthing, un poble de Sussex. Va ser el primer pas de la seva llarga formació sobre els escenaris abans d'escometre els primers treballs per al cinema.

El camí invers: de Hollywood a Anglaterra

Referint-se al cinema, Cushing feu el camí invers al d'altres actors britànics, ja què a finals dels anys trenta encaminà els seus passos vers els Estats Units, on treballà en varis muntatges teatrals a Broadway abans de provar sort davant les càmeres a Hollywood exercint com a secundari en alguns films junt a Laurel i Hardy, Joan Bennett, Carole Lombard...Malgrat tot, al esclatar la Segona Guerra Mundial no dubtà en abandonar la seguretat que li oferia la seva estança professional als Estats Units per a retornar a Anglaterra i intentar unir-se a l’Exercit, en el que en fou refusat per motius de salut, el que el portà a allistar-se en els grups d'entreteniment de les tropes com part de la seva contribució a l'esforç de la guerra. Va ser en aquest marc on es retrobà amb l'actriu Violet Helen Beck, que es convertí en la seva esposa el 10 d'abril de 1943 i de la que no se’n separà fins el moment de la mort d'ella, el 14 de gener de 1971, formant un dels matrimonis més llargs entre actors que hom recorda.

El retorn a Anglaterra li va permetre també el treballar amb Laurence Olivier en el cinema interpretant el paper d'Osric en el Hamlet, en el qual repartiment també apareixia el seu company de fatigues en el cinema de terror, Christopher Lee.

A principis dels anys cinquanta Cushing guanyà l'estrellat televisiu protagonitzant l'adaptació de la novel·la de George Orwell 1984 produïda per la BBC, i a finals d'aquesta mateixa dècada li arribà el reconeixement també en el cinema amb llur participació en el llançament definitiu del cicle de recuperació dels monstres mítics del terror portat a fi per la Hammer, donant vida al doctor Frankenstein en el primer dels 19 films que protagonitzaria per aquest segell. La maledicció de Frankenstein. Fou el principi del seu llarg passeig pel cinema de terror i fantasia, que el convertí en una de les icones més preuats i respectats pels afeccionats, per els quals Cushing era una figura irreemplaçable.

Sembla què, George Lucas hauria pensat en donar-li el paper d’Obi Wan Kenobi en La guerra de les galàxies després de pensar en utilitzar al japonès Toshiro Mifune, i el cert és que Cushing hauria fet sens dubte un gran treball com a venerable cavaller Jedi, seguint així l'estela de la figura un tant paternal que havia desenvolupat pels afeccionats al cinema de terror al llarg de la seva dilatada carrera. Llur vinculació al gènere fou tant intensa que ell mateix, fent gala del sentit de l'humor que el caracteritzava, arribà a afirmar "Si jo interpretes el paper de Hamlet, dirien que és un film de terror".

Filmografia

• 1939. L'home de la màscara de ferro.
• 1940. Laddie, Nit d'angoixa, estudiants d'Oxford, The Hidden Master, Women in War, The Howards of Virginia, Dreams, Vigil in the Night.
• 1941. The Dare Not Love.
• 1948. Hamlet.
• 1952. Moulin Rouge.
• 1954. El Cavaller negra.
• 1956. Alexandre el Magne.
• 1957. Temps sense pietat, La maledicció de Frankenstein, L'abominable home de les neus.
• 1958. Barri perillós, Dràcula, La venjança de Frankenstein.
• 1959. El gos de Baskerville, John Paul Jones, La mòmia.
• 1960. El dimoni i la carn, Cone of Silence, Les núvies de Dràcula, Suspect, Sword of Sherwood Forest.
• 1961. Cash on Demand, Els cavallers de l'infern, La badia dels contrabandistes, Ombres de sospita.
• 1962. Capità Clegg, L'agent del diable (escenes curtes en el muntatge final).
• 1963. L'home que va morir tres vegades.
• 1964. The Evil of Frankenstein, La medusa.
• 1965. Doctro terror’s House Horror, She, la deessa del foc, La maledicció de la calavera, Doctor Who i els Daleks.
• 1966. SOS, el món en perill, Els marcians envaeixen la terra.
• 1967. Some May Live, Frankenstein creà la dona, Radiacions en la nit, Torture Garden.
• 1968. El desig i la bèstia, Corrupció.
• 1969. El cervell de Frankenstein.
• 1970. La carrera de la mort, One More Time, The Vampire Lovers, Incense fort he Damned.
• 1971. La mansió dels crims, Dràcula i les bessones, El Monstre.
• 1972. Condemnats d'ultratomba, Dràcula 73, Por en la nit, Refugi macabre, El retorn del doctor Phibes.
• 1973. Contes d'ultratomba, Nit infernal, L'esquelet prehistòric, And Now the Screaming Starts!, Els ritus satànics de Dràcula, Pànic en el Transsiberià.
• 1974. Shatter, Madhouse, La bèstia a de morir, Frankenstein and the Monster From Hell, Tendre Dràcula, Kung Fu contra els set vampirs d'or.
• 1975. Legend of the Werewolf, The Ghout.
• 1976. Trial by Combat, En el cor de la Terra, The Devil’s Men,
• 1977. La guerra de les galàxies, Terror en les aigües, The Uncanny, L'última bandera.
• 1978. Son of Hitler.
• 1979. A Touch of the Sun, Catifes màgiques.
• 1980. Asalt al casino.
• 1981. Misteri en l'illa dels monstres.
• 1983. La casa de les ombres del passat.
• 1984. Top Secret!, El Cavaller Verd.
• 1986. Biggles, el viatger del temps.

Referències

• Revista de cinema Acción, desembre de 2008.

Enllaços externs

• Peter Cushing a Internet Movie Database (anglès)
• Peter Cushing a TCM Movie Database (anglès)
• Peter Cushing a Allrovi (anglès)
• Peter Cushing a Yahoo! Movies (anglès)
• Peter Cushing a TV.com (anglès)
• Peter Cushing  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)