Peter O'Toole

Peter O'Toole
Peter O'Toole a Lawrence d'Aràbia (1962)
Nom real:	Peter Seamus O'Toole
Naixença:	2 d'agost de 1932 (1932-08-02) Connemara (Irlanda) o Leeds, West Yorkshire, Anglaterra
Nacionalitat:	Irlanda
Cònjuge/s:	Siân Phillips (1959-1979)
Premis Oscar
Oscar honorífic 2003 - Trajectòria cinematogràfica
Globus d'Or
Actor revel·lació 1963 Millor actor - Drama 1965 - Becket 1969 - The Lion in Winter Millor actor - Musical o comèdia 1970 - Goodbye, Mr. Chips
Premis Emmy
Millor actor - Minisèrie o telefilm 1999 - Joan of Arc
Premis BAFTA
Millor actor 1962 - Lawrence d'Aràbia
Pàgina sobre Peter O'Toole a IMDb

Peter O'Toole (2 d'agost de 1932), Connemara, Comtat de Galway, Irlanda. Actor de cinema i teatre irlandès.

Lawrence d'Arabia

Encara què afortunadament pels amants del bon cinema i les interpretacions amb elegància i estil Peter O’Toole, fill de pare irlandesa i mare escocesa, segueix en actiu i inclòs acumula projectes per els temps propers. Malgrat que l'hem vist com el rei Priamo deixant a Brad Pitt (Aquiles) interpreta tivament a l'altura del betum a Troia en l'escena que comparteixen en la , i malgrat escoltar llur veu interpretant l’Anton Ego en el dibuix animat Ratatouille, i també el coneixem també a treves d'alguns dels seus recents i nombrosos treballs per la pantalla petita, tot bon afeccionat al cinema identificarà sempre aquest actor amb el personatge que el convertí en estrella quan era pràcticament un desconegut : Lawrence d'Aràbia, en el film dirigit per David Lean. T. E. Lawrence s'ha convertit en company de camí d'un dels actors més dotats i amb més projecció internacional de la seva generació, reiteradament reclamat des de llavors per a nombrosos papers d'època, films històrics i demés, lo que no ha impedit que pogués demostrar el seu talent en altres camps, com la comèdia d'acció a Como robar un millón i...,la comèdia inclassificable Com va això, gateta?, o la comèdia elegant a El meu any preferit, que ve ser quelcom semblant al que foren El crepuscle dels Déus i Norma Desmond per a Gloria Swanson: una excel·lent labor d'autoparódia. El paradoxal és quan es començà a gestar la biografia cinematogràfica de Lawrence d'Aràbia, qualsevol actor, anglès o no, semblava tenir més possibilitats que el d'interpretar el paper protagonista.

Per començar, ell no donava la talla. Es passava per dalt. Lawrence era força més baix, 1’66 mts, i O’Toole mesura 1’88. La primera elecció pel paper fou, Albert Finney, estava més a prop de l'altura requerida pel personatge, ja que mesura 1’75. Finney arribà inclòs ha sotmetre's a proves amb l'indumentaria desèrtica de Lawrence, i tenia totes les paperetes per assolir la feina...però no estava disposat a sotmetre's a un rodatge tant llarg i una vinculació contractual amb el projecte igualment dilatada, de manera que deixà vacant el lloc. Així entrà en joc un altre actor, aquest americà i certament un xic fora de joc en el paper, Marlon Brando, el qual finalment preferí anar-se’n a interpretar en Fletcher Christian a Rebel·lió a bord. Considerant els problemes que armà en aquell rodatge mariner posteriorment, els productors de Lawrence d'Aràbia degueren respirar alleujats per haver-se lliurat d'ell. El tercer postulant a pujar al camell fou Anthony Perkins, però no durà gaire com a candidat, ja que Lean s'entrebancà amb O’Toole, i des d'aquest moment aquest es féu amb un paper que havia estat acaronat en intents posteriors per portar el personatge a la pantalla per gent com Leslie Howard, Cary Grant, Robert Donat, Laurence Olivier, Burgess Meredith i Alan Ladd, que de tots ells era l'únic que es quedava per sota de l'estatura requerida per interpretar amb propietat al personatge. Malgrat tot, alguns crítics va tenir la manera d'interpretar a l'icònic guerrer del desert d'O’Toole, sobretot per llur majestuosa i espigada aparença enfront la desmanegada i curta figura del personatge reial. Per exemple, a l'escriptor, guionista i director Noel Coward se li atribueix el comentari: <<Si Lawrence hagués estat tant bonic, l'haurien anomenat Florence d'Aràbia>>.

Format al teatre

Malgrat haver nascut a Irlanda, Peter O’Toole va créixer a Leeds, Anglaterra, i és fill d'un corredor d'apostes. En la adolescència la seva obsessió era ésser periodista i en aquest sentit s'orientà un cert temps, treballant en un diari com a noi per a tot. Malgrat això, començava a publicar els seus primers articles quan decidí deixar-ho tot per iniciar una nova carrera teatral. En aquest moment tenia 17 anys, i la seva carrera restà interrompuda només pel seu servei a la marina com a tècnic de radio durant dos anys. Una vegada llicenciat ingressà en la Royal Academy of Dramatics Arts. On compartí aules amb Albert Finney, Alan Bates i Richard Bates. Passà diversos anys adquirint experiència teatral en els escenaris que posteriorment utilitzaria amb avantatge en les seves recreacions davant les càmeres. L'epicentre d'aquesta etapa de formació en les taules fou el teatre Old Vic de Bristol.

En el cinema, la seva encarnació de Lawrence d'Aràbia li’n facilità el trampolí perfecte per convertir-se en estrella de nivell internacional, incloent a més una nominació al Oscar com a millor actor que no arribà a guanyar. Posteriorment tornarien a nomenar-lo per Becket, The Lion in the winter, Goodbye Mr. Chips, The Ruling Class, The Sunt man, El meu any preferit i Venus. El 2003 li donaren a més un Oscar honorari, potser perquè després de tant nomenament i tant poc premi, als de l'Acadèmia de Hollywood els i donava una mica de vergonya no haver reconegut d'alguna forma el talent que porta exhibint des que fou Lawrence d'Aràbia, paper pel que si va assolir el reconeixement dels seus compatriotes de l'Acadèmia britànica del cinema que li atorgaren un premi BAFTA. A Itàlia, tanmateix, i en el que es refereix a recompensa li fou molt millor, ja que assolí tres premis David Di Donatello pel seu treball a La nit dels generals, Goodbye, Mr. Chips i L'últim emperador, les dues primeres en la categoria del Millor Actor Estranger, com Actor Secundari el tercer. De fet, O’Toole serví com a model per un personatge d'historieta, Alan Ford, que és particularment requerit per al públic italià.

Pel desembre de 1959 es casà amb l'actriu gal·lesa Sian Phillips, coneguda a Espanya sobretot pel seu paper com Livia en la mini sèrie de TV, Jo, Claudi. Es divorciaren el 1979, després de tenir dos fills, Patricia i Kate O’Toole. Nascuda el 1961 a Anglaterra, ella ha estat l'encarregada de prosseguir la carrera dels seus pares i s'ha dedicat també a la interpretació, coincidint amb el seu progenitor en la mini sèrie de TV, Els Tudor, malgrat que la seva filla s'ha especialitat sobretot en el teatre i s'ha mantingut treballant a Europa. El seu nom de pila és el particular homenatge del seu pare a una de les seves companyes de treball (en The Lion in the winter) i amiga, Katharine Hepburn. Te un altra fill més jove, germanastre de Kate, fruit de les relacions de l'actor amb la model Karen Brown. Es diu Lorcan O’Toole i naixé el 1983, i que també s'ha dedicat a la interpretació després d'iniciar-se com a fuster de rodatge.

Protestes i problemes amb l'alcohol

O’Toole se significà en els anys cinquanta per la seva pública oposició a la participació de l'exèrcit britànic en la Guerra de Korea, i en la dècada següent també es manifestà en contra de la Guerra de Vietnam. Junt a aquesta postura antibel·licista, O’Toole s'ha significat també al llarg de la seva vida per ser un consumidor d'alcohol en excés, hàbit que li ha generat seriosos problemes de salut. A més ha patit un càncer d'estomac. Ambdós circumstàncies estigueren a punt d'acabar amb la seva carrera en els anys seixanta, però assolí recuperar-se desintoxicant-se de llur addició a l'alcohol, i aconseguí mantenir-se com una presència activa, fins el punt de què quan l'Acadèmia de Hollywood el guardonà amb un Oscar especial escriví una carta agraint el premi però recordant que ell encara seguia treballant. Per això va tenir de sotmetre's el 1976 a una complicada operació en la què estaven complicats el pàncrees i una gran part del seu estomac, i que finalment donà com a resultat una diabetis insulinodependència. En dues autobiografies, Sian Phillips ha acusat el seu ex marit d'exercir sobre ella crueltat mental auspiciada pel consum excessiu d'alcohol, i que a més va tenir de suportar la gelosia d'O’Toole quan ella finalment decidí deixar-lo per mantenir una relació amb un home més jove.

O’Toole no dubta en senyalar que l'únic exercici que fa, és, caminar portant els taüts d'amics que feien exercici.

Al juliol del 2012 anuncià que es retirava del cinema i el teatre.

Filmografia

• 1960.- Kidnapped, Objectiu Banc d'Anglaterra, Les dents del diable.
• 1962.- Lawrence d'Aràbia.
• 1964.- Becket
• 1965.- Loed Jim, Com va això gateta?, Castells a la sorra (només la veu, no acreditat)
• 1966.- How to steal a millon..., La Bíblia.
• 1967.- La nit dels generals, Casino Royale (no acreditat), Present Laugther (TV).
• 1968.- The Lion in the winter, Great Catherine.
• 1969.- Goodbye, Mr. Chips
• 1970.- Brotherly love, Country Dance
• 1971.- Murphy’s war.
• 1972.- Under milk wood, The ruling Class, L'home de La Mancha.
• 1975.- Rosebud, Man friday.
• 1976.- Rogue Male (TV), Foxtrot.
• 1978.- Power play.
• 1979.- Alba zulú, Calígula.
• 1980.- The Stunt Man.
• 1981.- Masada (minisèrie TV.)
• 1982.- El meu any preferit, Man and Superman.
• 1983.- Sherlock Holmes and the Valley of Fear (només la veu), Sherlock Holmes and a Study in Scarlet (només la veu), Sherlock Holmes and the Baskerville Curse (només la veu), Sherlock Holmes and the Sign of Four (només la veu), Pigmalion (TV), Svengali (TV), Kim (TV).
• 1984.- Supergirl.
• 1985.- Creator.
• 1986.- Club Paradise.
• 1987.- L'últim emperador, The Dark Angel (TV).
• 1988.- L'hotel de los fantasmes.
• 1989.- In una notte di chiaro di luna.
• 1990.- The Rainbow Thief, Wings of Fame, Crossing to Freedom (TV), El príncep encantat (només la veu).
• 1991.- King Ralph, Isabelle Eberhardt.
• 1992.- Ciwies (TV), Les filles de Rebecca.
• 1993.- The Seventh Coin.
• 1994.- Heaven and Heill: North and South, Book 3 (minisèrie TV).
• 1995.- Fa mal temps (TV).
• 1996.- Els viatges de Gulliver (TV).
• 1997.- Fairy tale: a true story.
• 1998.- Fantasmes, Coming Home (TV).
• 1999.- The Manor, Molokai, The Story of Father Damien, Joana d'Arc (TV), Jeffrey Bernard is Unwell (TV).
• 2002.- Una rockera de cuidat, The Final Curtain.
• 2003.- Bright Young Things, Hitler, el regnat del mal (TV), Augustus, el primer emperador (TV).
• 2004.- Troia,
• 2005.- Casanova (TV), Lassie.
• 2006.- Venus, One Night With the King.
• 2007.- Ratatuoille (només la veu), Stardust.
• 2008.- Els Tudor (TV). Iron Road (TV), Thomas Kinkade’s Home For Christmas, Dean Spanley, The Phoenix, Love and Virtue, Out of the Night.
• 2009.- L'espia de Déu.

Bibliografia

• Revista de Cinema Acción de l'any 2007. ISSN fehlende ISS-Nummer

Enllaços externs

• Peter O'Toole a Internet Movie Database (anglès)
• Peter O'Toole a Internet Broadway Database (anglès)
• Peter O'Toole a TCM Movie Database (anglès)
• Peter O'Toole a Allrovi (anglès)
• Peter O'Toole a British Film Institute's Screenonline
• Web no oficial