Picea obovata
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Picea obovata, sinònim Picea abies subsp. obovata és una Pícea originària de Sibèria, des dels Urals fins la Província de Magadan, i des del límit del bosc del àrtic a les muntanyes Altai en el nordest de Mongòlia.
Arriba a fer de 15 a 35 m d'alt. La capçada és cònica i les branques desmaiades.
Les fulles són aciculars de 1-2 cm de llarg, de secció ròmbica amb estomes poc aparents.
Les pinyes són cilindro-còniques, de 5-10 cm de llarg i 1.5-2 cm d'ample, verdes o porpra.
La Picea obovata i una altra espècie de pícea anomenada Avet roig (Picea abies) s'han convertit en molt similars genèticament i poden ser considerades com a subespècies de Picea abies.[1]
Els híbrids entre les dues espècies o subespècies es troben al nordest d'Europa i són classificats com Picea × fennica (Regel) Komarov (o P. × subsp. fennica, si els dos tàxons són considerats subespècies); es diferencien dels no híbrids en tenir les pinyes menys suament arrodonides sovint amb esquames de tres punxes.
Usos
Arbre molt important per a obtenir fusta a Rússia, també se'n fa paper i les fulles serveixen per fer cervesa de pícea.
Referències
- Conifer Specialist Group (1998). Picea obovata. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 de maig del 2006 (anglès).
- Gymnosperm Database: Picea obovata
- Farjon, A. (1990). Pinaceae: Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific. ISBN 3-87429-298-3 [North America].
- Staff of the Bailey Hortorium (2000). Hortus Third. Barnes and Noble Books. ISBN 0-7607-2116-5 p.871.
- ↑ Krutovskii, K.V. & Bergmann, F.: "Introgressive hybridization and phylogenetic relationships between Norway, Picea abies (L.) Karst., and Siberian, P. obovata Ledeb., spruce species studied by isozyme loci. - Heredity 74 (1995): 464-480. http://www.nature.com/hdy/journal/v74/n5/pdf/hdy199567a.pdf