Vés al contingut

Pipilotti Rist

De Viki.cat

Plantilla:Infotaula artista Elisabeth Charlotte Rist, més coneguda com Pipilotti Rist (21 de juny de 1962 a Grabs, Sankt Gallen, Suïssa) és una reconeguda videoartista. Actualment viu i treballa entre Zuric i Los Angeles. Els seus treballs duren generalment un parell de minuts, alterant colors, velocitat i so. Els seus treballs generalment tracten fets relacionats amb el gènere, sexualitat i el cos humà. En contrast amb molts altres artistes conceptuals, els seus colorits i musicals treballs transmeten una sensació de felicitat i senzillesa. Van ser al principi considerats com obres de crítica feminista. Avui dia els seus treballs es troben en les mes importants col·leccions d'art de tot el món.

Biografia

Des de la seva infància sempre ha estat anomenada Pipilotti. El nom fa referència a la novel·la d' Astrid Lindgren. Rist va estudiar a l'Institut d'Arts Aplicades de Viena, fins a 1986. Posteriorment va estudiar vídeo a l'Escola de Disseny (Schule für Gestaltung) a Basilea, Suïssa. El 1997 el seu treball va ser presentat en la Biennal de Venècia, on va ser premiat amb el Premi 2000.

Entre 1994 i 1998 va ser membre de la banda i grup per a performances Les Reines Prochaines. El 2002 va ser convidada pel professor Paul McCarthy para impartir classes a la Universitat de Los Angeles (UCLA). Pipilotti Rist viu actualment amb el seu company Balz Roth, amb el qual té un fill, Himalaya.

Obra

Durant els seus estudis, va començar a realitzar pel·lícules en Super 8. A I'm not the Girl Who Misses Much (1986) Rist mostra com balla davant la càmera amb un vestit negre amb el pit descobert i llavis vermells. Les imatges són monocromàtiques i difuses. Canta "I'm not the girl who misses much"; la seva versió de la tornada de la cançó Happiness Is a Warm Gun de John Lennon. Al final, la imatge es torna blava i a poc a poc difusa. El so es deté.

Rist va cobrar fama gràcies a Pickelporno (1992), un treball sobre el cos femení, i l'excitació sexual. La càmera, amb un objectiu ull de peix es mou pròxima als cossos d'una parella. Les imatges estan carregades de colors intensos, per a percebre-les d'una manera estranya, senual i ambigua per l'espectador.

Ever is Over All (1997) mostra amb alentiment a una jove que aixafa una flor tropical en els cristalls de cotxes aparcats. Una policia s'acosta i la saluda. El clip ha estat comprat pel MOMA de Nova York. Els setze videoclips d' Open My Glade van ser reproduïts cada hora en una pantalla a Times Square a Nova York, una iniciativa del programa Messages to the Public, que existeix des de 1980.

Pel·lícules super 8 i videoinstal·lacions

  • 1984 - St. Marxer Friedhof (Cementiri de San Marx) - 4 minuts
  • 1986 - Das Gute (El Bo) - 9 minuts.
  • 1986 - I'm Not The Girl Who Misses Much - 7:45 minuts.
  • 1987 - Sexy Sad I - 4:36 minuts
  • 1988 - (Entlastungen) Pipilottis Fehler - 11:10 minuts
  • 1988 - Japsen. Amb Muda Mathis - 12 minuts
  • 1989 - Die Tempodrosslerin saust. Amb Muda Mathis - 14 minuts
  • 1990 - You Called Em Jacky - 4 minuts
  • 1992 - Pickelporno - 12 minuts
  • 1992 - Als der Bruder meiner Mutter geboren wurde, duftete es nach wilden Birnenblüten vor dem braungebrannten Sims - 4 minuts
  • 1993 - Blutclip - 2:50 minuts
  • 1994 - Selbstlos im Lavabad
  • 1995 - I'm a Victim Of This Song - 5 minuts
  • 1996 - Sip My Ocean - 8 minuts
  • 1997 - Ever Is Over All
  • 1998 - Remake of the Weekend
  • 1999 - Regenfrau
  • 1999 - Extremities
  • 1999 - Vorstadthirn
  • 1999 - Bar[1]
  • 2000 - Open My Glade - 1 Min.
  • 2000 - Himalaya's Sister's Living Room
  • 2000 - Closet Circuit
  • 2001 - The Belly Button Like a Village Square
  • 2001 - Fliederstrudel (Fünf Uhr)
  • 2001 - Related Legs
  • 2004 - Herbstzeitlose
  • 2005 - Homo sapiens sapiens

Premis


Bibliografia

Plantilla:Sister

Publicacions

  • 1998 - Himalaya, Pipilotti Rist 50 kg, incl. CD we can't. Oktagon Verlag: Cologne. ISBN 3-89611-072-1
  • 1998 - Remake of the Weekend. incl.. CD. Oktagon: Cologne. ISBN 3-89611-046-2
  • 2001 - Pipilotti Rist. Con contribuciones de Peggy Phelan, Hans Ulrich Obrist, Elisabeth Bronfen. Phaidon: London. ISBN 0-7148-3965-5
  • 2001 - Apricots Along The Street. Scalo: Zurich/Berlin/New York, ISBN 3-908247-50-0
  • 2004 - Jestem swoja wlasna obca swinia (Ich bin mein eigenes fremdes Schwein/I am my own foreign pig). amb Birgit Kempker. Centre for Contemporary Art/Centrum Sztuki Współczesnej: Warsaw. ISBN 83-88277-13-8

Sobre Pipilotti Rist

Referències

  1. ↑ Plantilla:Citar publicació
  2. ↑ Plantilla:Citar publicació
  3. ↑ «Pipilotti Rist: la reina del videoart». Telenotícies. TV3, {{#invoke:data|data_format|04/12/2009|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  4. ↑ «Premi al videoart de Pipilotti Rist». Telenotícies. TV3, {{#invoke:data|data_format|04/05/2009|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].

Enllaços Externs

Altres Vídeos

Entrevistes

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Pipilotti_Rist&oldid=138167»