Pirita
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Classificació | |
|---|---|
| Categoria | Mineral |
| Propietats | |
| Color | Daurat, groc llautó |
| Fractura | Quadrada |
| Duresa (Mohs) | 6 - 6,5 |
| Color de la ratlla | Grisa, bruna, negra o verdosa |
| Densitat | 4,95 – 5,10 g/cm³ |
| Altres característiques | És molt fràgil, solubilitat, efervescència amb àcid clorhídric |
La pirita (sulfur de ferro) és un mineral del grup dels sulfurs de fórmula química FeS2 (té un 53,4% de sofre i un 46,4% de ferro). Cristal·litza en el sistema cúbic i acostuma a presentar estries paral·leles a les arestes comunes dels cristalls. La pirita és polimorfa de la marcassita (que cristal·litza en el sistema ròmbic). Es troba en la majoria de roques ígnies, en pegmatites i en filons hidrotermals. Per oxidació es descomposa en sulfats i òxid de ferro, per això és utilitzada en la producció d'àcid sulfúric i de sulfats de ferro. D'allà (de la pirita) se n'extreu el ferro, que és bon conductor de la calor i l'electricitat, per tant, es pot dir que la pirita és conductora de l'electricitat i la calor. I amb això, la pirita és un dels minerals més importants del món quant a magnetisme. La pirita era utilitzada per obtenir una espurna, quan es colpejava amb pedrenyal, amb la qual cosa es pot obtenir foc.
Referències