Plàncton
El plàncton està format per un conjunt d'éssers vius procedents de grups taxonòmics molt diversos, que van des dels bacteris i virus i protozous fins als animals, generalment microscòpics, que viuen en suspensió en aigües salades o dolces, des de la superfície fins a una fondària variable en funció de la seva transparència. Per exemple a la Mediterrània Occidental el gruix de la població del plàncton es troba fins a uns 100 metres de fondària, aproximadament. El terme plàncton vol dir "a la deriva", és a dir, són organismes que estan sotmesos a l'acció de transport dels corrents marins. Això no vol pas dir que estiguin mancats de moviment, sinó que es mouen o desplacen en el si del corrent i aquesta en seria una diferència bàsica a l'hora de distingir-los d'altres éssers de vida pelàgica que es classifiquen com a nècton.
Els organismes del plàncton es poden classificar basant-se en molts criteris (mida, tipus de nutrició,..). La divisió més utilitzada és segons es tracti d'essers vius autòtrofs o heteròtrofs; en aquest cas parlem de dos grans grups: el zooplàncton i el fitoplàncton. La majoria de les espècies són de mida petita i transparents a ull nu i cal observar-les amb el microscopi. Els organismes fotosintètics del plàncton- el fitoplàncton- són els responsables de la producció del 90% de l'oxigen de la Dins de la xarxa tròfica marina, el fitoplàncton en constitueix la base i és el primer conjunt d'organismes en realitzar la fotosíntesi. Aquest és generalment consumit pel zooplàncton, qui alhora també és depredat per altres organismes autòtrofs, formin o no part del zooplàncton.
El plàncton té una vida molt curta però és molt prolífic, compensant l'alta depredació a què està sotmès.
En la seva formació, el plàncton és influit per la llum del sol, la temperatura de les aigües i la presència de nutrients com ara nitrats i fosfats procedents de la terra i dels fons oceànics.
Vegeu també
Enllaços externs
- Àmplia informació sobre el plàncton
- [1]Bloc amb informació sobre el plàncton a la Mediterrània