Pluralisme jurídic

El pluralisme jurídic és el coexistència en un mateix espai territorial i temporal de dos o més ordenaments jurídics superposats. És un fenomen estudiat per la filosofia del dret. Una definició de pluralisme jurídic podria ser la exposada per Sánchez-Castañeda en que diu que és la heterogeneïtat de sistemes jurídics que conviuen en un mateix àmbit espacial i temporal de validesa.

Etimologia

Si definim el concepte pluralisme jurídic (legal pluralism) separant les paraules s'intueix per on pot navegar aquest concepte; així tenim que la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola defineix:

plural. adjectiu del llatí «pluralis»: Múltiple, que es presenta en més d'un aspecte.
pluralisme: Sistema pel qual s'accepta o reconeix la pluralitat de doctrines o mètodes en matèria de política, economia, etc.; També és una doctrina filosòfica que postula una pluralitat originària d'elements o substàncies (independents unes de les altres i irrenunciables entre sí), d'aquestes s'aplica la formació de la realitat. El pluralisme s'oposa, així, al monisme (que postula una sola realitat originària).
jurídic. adjectiu del llatí «iuridicus»: És allò que està relacionat amb l'àmbit legislatiu o judicial. Relacionat amb el dret o s'ajusta a aquest.

Evolució del concepte

S'entén com a pluralisme jurídic l'acceptació de diversos ordenaments jurídics en un mateix temps i espai, negant l'exclusivitat de l'estat en la producció de normes jurídiques. El pluralisme jurídic, que s'ha estès des de les darreres dècades del segle passat, permet l'existència de diversos ordenaments jurídics en un mateix territori, inclús incompatibles entre sí, com assenyala Vincenzo Ferrari. Aquesta definició es contraposa a la concepció monista i clàssica de la teoria del dret, que ha dominat la cultura jurídica almenys durant tres segles, segons Ferrari.

Vicente Cabedo Mallol, citant paraules textuals de Raquel Yrigoyen,^{[cal citació]} defineix la pluracitat jurídica com "l'existència simultània –dins del mateix espai dins d'un estat- de diversos sistemes de regulació social i resolució de conflictes, basats en qüestions culturals, ètniques, racials, ocupacionals, històriques, econòmiques, ideològiques, geogràfiques, polítiques, o per la diversa ubicació en la conformació de l'estructura social que ocupen els actors socials".

D'altra banda, Cabedo recorda que no tots els autors estan d'acord amb aquesta darrera definició, com Magdalena Gómez. Per aquesta autora, el concepte ofert per Yrigoyen encaixaria més en la denominada jurisdicció indígena. Per Gómez,^{[cal citació]} el pluralisme jurídic hauria d'absorbir "totes les disposicions jurídiques de l'ordre nacional que es reconegui pluricultural".

Cabedo Mallol, citant Germán Palacio, recull diferents formes de pluralisme jurídic:^{[cal citació]}

pluralisme en societats que viuen en una situació colonial,
pluralisme dins la "formació social capitalista",
pluralisme en societat amb diferents ètnies o pobles,
pluralisme complexes que permeten la coexistència de submóns i/o subcultures i
pluralisme en períodes de transició. Per aquests autors, aquests cinc tipus de pluralisme es podrien distribuir en dues categories: la clàssica i la nova. A la primera s'agruparien els punts 1r i 3r. La categoria nova agruparia els restants.

S'observa el concepte com varia y evoluciona, per això es fa difícil d'encabir en una època o moment concret, així s'ha de viatjar per diverses èpoques i autors que han donat forma i volum a aquest. S'han exposat alguns autors, però hi ha alguns més que són dignes de ser mencionats, i encara que només sigui com a referència cal citar grans pensadors com Max Weber o André-Jean Arnaud que també han aportat una mica de llum sobre aquesta temàtica^{[cal citació]}

Eugen Ehrlich ^{[cal citació]}és el primer a parlar del terme dret vivent i de la possibilitat d'una pluralitat de sistemes jurídics; Indica que el "dret" no es troba en la legislació, ni en la jurisprudència sinó que es troba intrínsec en la societat, degut que la pròpia societat (les relacions socials) és la que condiciona el sistema jurídic.

Santi Romano^{[cal citació]} argumenta que l'estat modern es troba en crisi i que fruït d'aquesta sorgeix una pluralitat de sistemes jurídics, implicant que una diversitat de grups socials puguin intervenir en la creació de normes o processos jurídics. Aquesta teoria de caràcter sociològica t'una rellevància notòria perquè va trencar els límits estàtics del que és jurídic i del que és l'estat, fent que hi hagi una conscienciació de la importància dels diferents actors socials dins de la societat.

Georges Gurvitch afirma ^{[cal citació]}que en un territori determinat, conviuen una pluralitat de drets concurrents, estatals, infraestatals o supraestatals; podem observar que defensa uns ideals semblants a S. Romano.

Jean Carbonnier un dels principals pensadors que han influït a aquesta corrent, tot i que aquest autor afirma que no existeix como tal el pluralisme jurídic, sinó el que ell denomina com els fenòmens de pluralisme jurídic i que aquest poden ser col·lectius o individuals. Carbonnier explica en el seu llibre "Sociologia Jurídica" que el dret no pot abraçar tot el espai humà, i que per tant, hi ha una esfera a la que denomina no-dret (non-droit). El no-dret no vol dir que l'absència absoluta de dret, sinó que hi ha un existència jurídica més o menys forta, és una teoria més estàtica.

Boaventura de Sousa Santos^{[cal citació]} té la teoria que el discurs jurídic és el reflex d'una cultura determinada, de manera que aquest autor defensa que no es pot imposar un altre àmbit jurídic a una cultura diferent, és a dir, un colonialisme jurídic que no funciona, segons Boaventura exposa en els exemples de Turquia o les comunitats indígenes llatinoamericanes.

Norberto Bobbio estableix^{[cal citació]} que hi ha hagut dues etapes del pluralisme jurídic, la primera en què es produeix el naixement i desenvolupament de l'àmbit jurídic, en què destaca l' Escola Històrica del Dret en què s'afirma que els drets emanen de la consciència social (del poble); una segona etapa en què hi ha un ideal cap a la institució, és a dir, en què un grup social organitzat; aquesta institucionalització causa la fragmentació de la idea original de dret i comporta que tinguin col·lisions diversos àmbits jurídics. Aquesta és un teoria més espontània.

Formes de pluralisme jurídic

El concepte de pluralisme jurídic es convertirà en una categoria important dins de l'àmbit de la Sociologia del Dret. Vincenzo FERRARI constata que el punt de partida de gairebé tots els sociòlegs és que "tota agregació humana relativament estable té capacitat per donar-se una organització, que no consisteix sinó en regles, i per tant, en Dret", inclús en aquells que situen en un lloc dominant el paper de l'Estat.

De Sousa Santos, explicat per Alfonso de Julios-Campuzano, distingeix sis formes de dret diferents en els seus estudis de pluralisme jurídic:

dret domèstic: format pel conjunt de normes per a la resolució de conflictes basats en les relacions humanes dins de l'àmbit domèstic.

dret de la producció: conjunt normatiu que organitza les relacions del treball dins de les empreses. Estableix les pautes de treball i les sancions que poden comportar el seu incompliment. Pot ser imposat unilateralment per la companyia o bé ser fruit d'una negociació amb els sindicats i representants dels treballadors.

dret d'intercanvi: regula les transaccions comercials i econòmiques, els costums del comerç.

dret territorial o estatal: durant molt de temps va ser considerat l'única forma de juridicitat.
dret sistèmic: és el dret de l'espai mundial, l'ordre normatiu que regula les relacions interestatals. La normativa respon a estructures dominades pels Estats més poderosos i per les organitzacions internacionals.

dret de la comunitat: regula els espais socials on es formen les identitats col·lectives. Pot ser un dret de majories, que termina derivant cap a la fórmula política de l'Estat-nació, però també de minories, com el dret de les comunitats indígenes, el de determinats grups religiosos de caràcter reduït o el dels guetos urbans, zones marginades de les grans ciutats on no arriba el dret estatal.

Les autonomies indígenes és un dels exemples de pluralisme jurídic més desenvolupat i tractat als manuals. Estats llatinoamericans reconeixen en les seves Constitucions l'existència de diverses cultures i grups ètnics i estableixen una sèrie de drets col·lectius d'aquests pobles, explica Cabedo Mallol.^{[cal citació]} Aquests drets poden ser agrupats en: dret a la identitat, dret al territori, dret a l'autonomia, dret a la participació i a la consulta prèvia, i dret al desenvolupament propi.

Silvina del Valle Ramírez assenyala que "no existeix protecció adequada de les minories ètniques, sinó a través de l'existència de pluralisme jurídic", o sigui "un dels desafiaments que la diversitat cultural planteja a l'Estat modern és, precisament, l'admissió de l'existència en un mateix àmbit territorial, de formes de resolució de conflictes diferenciades".

CABEDO MALLOL, recordant Boaventura de Sousa Santos, diu que el "pluralisme jurídic no només es dóna entre els grups exclosos, com poden ser les barriades, sinó que també les classes dominants, quan no els és adequat el dret estatal, tenen d'alguna manera el seu dret privat". MALLOL diu que perquè es doni el pluralisme jurídic s'ha de permetre als pobles indígenes l'exercici de funcions jurisdiccionals, no és suficient amb el reconeixement del Dret indígena.

Bibliografia

ALVAREZ, MAGDALENA: "La pluralidad jurídica y la jurisdicción indígena", en REVISTA Negociación jurídica en Chiapas, nº76 mayo-junio 1996
ARNAUD, ANDRÉ-JEAN, "La critica de la razón jirídica" París 1981
CABEDO MALLOL, VICENTE: "Constitucionalismo y derecho indígena en América Latina". Ed. Universidad Politécnica de Valencia. Col·lecció Amadis. Valencia, 2004
CABEDO MALLOL, VICENTE: El pluralismo jurídico en Colombia, Perú, Bolivia y Ecuador (Derecho consuetudinario y jurisdicción indígena). Cuadernos constitucionales de la Cátedra Fadrique Furió Ceriol, nº 25, 1998.
CORREAS, O. "Pluralismo jurídico. Otros horizontes." Ed. Ediciones Coyoacán. Mèxic, 2007.
CORREAS, O.: "Pluralismo Jurídico y Teoría General del Derecho". Publicat a: DERECHOS Y LIBERTADES "Revista del Instituto Bartolomé de las Casas"
DE JULIOS-CAMPUZANO, ALFONSO: "Dimensiones jurídicas de la globalización". Ed. Dykinson. Pontevedra, 2007
DEL VALLE RAMÍREZ, SILVINA : "Diversidad cultural y pluralismo jurídico: administración de justicia indígena".
FERRARI, VINCENZO: "Acción jurídica y sistema normativo. Introducción a la Sociología del Derecho". Instituto de Derechos Humanos "Bartolomé de las Casas". Universidad Carlos III de Madrid (para la traducción). Editorial Dykinson S.L. 2000.
HÁBERMAS, J.: "Facticidad y Validez". 1998
Real Academia de la Lengua Española.2008 [www.rae.es]
SÁNCHEZ-CASTAÑELA, ALFREDO: "Los Origenes del Pluralismo Jurídico". Instituto de Investigaciones Jurídicas, UNAM. Mèxic
WOLKMER, A.C.: "Pluralismo Jurídico: Nuevo Marco Emanacipatorio en América Latina". Colección textos jurídicos, Sevilla. 2006