Vés al contingut

Poesia trobadoresca

De Viki.cat

[[Categoria:Articles que necessiten un expert des Plantilla:Deod']]

La poesia trobadoresca és un genere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de l'edat mitjana (essencialment entre els segles XII i XIII) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans. L'èxit d'aquesta també influencià algunes regions veïnes propagant-se fins a la península itàlica i a Galícia. És poesia culta composta en una llengua romànica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escoltada i recitada pels joglars.

Història

Aquest gènere s'anomena així per mor dels poetes, els trobadors, que composaven aquestes poesies. Les atestacions més antigues que es tenen dels trobadors daten del 1138. Els trobadors pertanyien en general al grup social de la noblesa o tenien una condició social més elevada. No necessiten utilitzar les seves facultats artístiques per recitar les poesies o tenir-les com a mitjà de vida, i ho feien dintre de la seva regió.

En canvi, els joglars portaven una vida ambulant i el seu treball el feien fora de la seva regió o al carrer, o anaven a una altra regió. Això era bo,ja que així facilitaven la comunicació entre una regió i una altra i la transmissió de les notícies.

La poesia trobadoresca fou una de les primeres mostres de literatura en la història[cal citació][[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]; el tema normalment és la història d'un cavaller enamorat d'una dona casada. Els marits també es deien "gilós" tot i que el tema també podia ser fúnebre. Els poemes d'amor eren anomenats "amor cortès" perquè el consideraven un amor impossible. S'escrivien en occità. Era una poesia entesa per tothom perquè era la llengua que es parlava al carrer. La millor època van ser els segles XI, XII, XIII. Per recitar aquestes poesies el joglar utilitzava senyals, que era la forma que la dama i l'enamorat s'entenien, i així el marit o qualsevol altra persona no s'adonava de tot allò que tractava la poesia.

La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d'unes 2.500 poesies escrites durant els segles XII i XIII. Una part important dels poetes provenia del territori occità (Gascunya, Llenguadoc, Provença, Alvèrnia i Llemosí tot i que també existiren famosos trobadors occitans o italians. La poesia trobadoresca a la qual accedim mitjançant la lectura, no fou concebuda per ser llegida sinó per ser escoltada. Durant el segle XIII es van escriure els primers tractats poètics en occità, com ara las Leys d'Amors perquè els trobadors formessin les seves normes i regles de tipus gramatical i versificatori.

Hi ha diverses raons per les quals s'inclou l'estudi dels trobadors dintre de la història de la literatura catalana malgrat que són poetes que escriuen en una llengua que no era la pròpia de Catalunya: La poètica dels trobadors, que sorgeix al sud de França a finals del segle XI, afecta també Catalunya i el nord d'Itàlia conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment, a més, en què les diferències entre el provençal, la llengua de la poesia trobadoresca, i el català eren relativament poc importants. Ja en la plenitud de la seva producció literària -segle XIV i part del segle XV- a Catalunya, un mateix escriptor feia servir el provençal, si és vol cada vegada més catalanitzat, en la seva obra poètica i el català en la prosa. Aquesta situació perviu fins Ausiàs March -primera meitat del segle XV-. Per últim, la tradició literària dels trobadors encara té vigència en part de la poesia dels segle XX, tant pel que fa als aspectes formals com de contingut i és, sense dubte, una de les bases més importants de la lírica catalana.

Estils de poesia trobadoresca

  • Trobar lleu: Poesia senzilla i entenedora.
  • Trobar clus: Poesia hermètica, difícil d’entendre.
  • Trobar ric: Poesia culta a la forma i musicalitat del vers.

Al segle XII van aparèixer les segones mostres de lírica culta fetes en llengua occitana. La lírica culta era una poesia creada a les corts del reis i dels grans senyors feudals, creada per els trobadors. Estava escrit en occità o provençal.

Gèneres

  • Cançó: És el gènere amorós per excel·lència. Manifesta els sentiments amorosos del trobador cap a la dama. El tema sol ser l'amor cortès.
  • Sirventès: Expressa sentiments de rebuig i odi a l'enemic del trobador. També sol tractar temes polítiscs i de guerra.
  • Plany: Lament fúnebre (normalment destinat a l'amo del trobador, un senyor feudal)
  • Alba: Tristesa pel comiat dels enamorats a l'alba després d'haver passat la nit plegats.
  • Pastorel·la: Conversa amorosa d'un trobador i una pastora ambientada al món rural. El trobador normalment sol ser rebutjat.
  • Balada: Composició per a cor i solista (on el cor canta el refrany). És apta per ser ballada.
  • Dansa: Té característiques religioses, solen estar dedicades a la Mare de Déu i tenir un refrany i tres cobles.
  • Cançó de croada: Inciten l'honor i el coratge als joves cavallers per anar a lluitar.
  • Tençó: Discussió o debat entre trobadors en què critiquen diferents maneres de trobar.
  • Ensenhament o ensenyament: Composició a través de la qual el trobador ensenya al joglar com ha de trobar a través dels seus versos.

Principals Trobadors