Pollencí
Pollencí és el parlar de Pollença (Nord de Mallorca), que té com a característica més peculiar que és l'única població de Balears on no es fa servir l'article salat, derivat del llatí ipse, sinó que s'hi utilitza exclusivament l'article estàndard, derivat d'ille.
En l'ús oral el pollencí presenta un diferenciació respecte de les formes comunes de l'Article definit masculí singular i plural. Quan va seguit de consonant, no es pronuncia "el" o "els" sinó que amb una aplicació extrema de la vocalització de la "l", típica del mallorquí (Alcanada > Aucanada), va evolucionar en "eu" i "eus". En les darreres dècades la forma singular "eu" ha donat pas a "u", possiblement a causa d'una confusió sintàctica quan s'aglutina amb la proposició "a", en que la "e" s'elideix: vaig a[e]u Moll i en conseqüència venc d'[e]u Moll; aquesta solució és reforça perquè en mallorquí tant la "a" de la proposició com la "e" d'"eu" són neutres i per tant de só idèntic.
Quan l'article masculí va seguit de vocal o hac la forma és l'ortodoxa: "l'hort", "l'orgue", "l'animal".
També és l'únic lloc balear on es manté els substantiu xic/a (noi/a).[1]
Referències
- ↑ Joan Veny i Clar, Els parlars, Moll, Palma de Mallorca, 1982, pàgines 99-100.