Pompeia Sulla
Q107292093  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Pompeia (llatí: Pompeia Sulla; fl. segle I aC) fou la segona o tercera esposa de Juli Cèsar. És coneguda principalment per l'anomenat escàndol de la Bona Dea, origen de la famosa expressió «La dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó també semblar-ho».
Família
Pompeia era filla de Quint Pompeu Ruf, membre d'una família aristocràtica romana, i de Cornèlia, néta del dictador Sul·la. Es casà amb Juli Cèsar cap a l'any 67 aC, després de la mort de la primera esposa de Cèsar, Cornèlia.
L'escàndol de la Bona Dea
L'any 62 aC, mentre Juli Cèsar exercia el càrrec de pontifex maximus, es va celebrar a la seva residència la festivitat de la Bona Dea, una cerimònia religiosa reservada exclusivament a les dones. Segons les fonts antigues, el jove aristòcrata Publi Clodi Pulcre hi penetrà disfressat de dona, presumptament amb la intenció de trobar-se amb Pompeia. Descobert l'engany, Clodi fou acusat de sacrilegi.
Aquell any Pompeia, l'esposa de Juli Cèsar era l'encarregada de presidir els rituals d'hivern en honor de Bona Dea. Juli Cèsar va prestar l'edifici de la Règia per fer de temple. El culte a aquesta deessa requeria un lloc exclusiu per a dones, però Clodi va entrar-hi vestit de dona música amb l'ajut d'una assistenta, amb la intenció de seduir a Pompeia. La seva presència es va detectar en sentir-li la veu i es va donar l'alarma, tot i que va poder escapar gràcies a la serventa. El fet va ser un escàndol públic. Com que el temple havia estat viciat, les vestals es van veure obligades a purificar el lloc i repetir les cerimònies.[1] Després d'això es va declarar responsable al pontífex i condemnat a mort pel senat. Durant el judici alguns dels rituals que, segons la tradició, només podien ser coneguts per les vestals, van haver de ser revelats com a part de la investigació. L'emperadriu va ser citada a declarar davant el senat i va ser exculpada. L'encarregat de portar l'acusació contra Clodi va ser el magistrat Ciceró.[2]
Clodi havia presentat candidatura a qüestor i va ser elegit, però el 61 aC, abans de sortir cap a la seva província (Sicília), va ser acusat pels fets de la festa de la Bona Dea. Els pontífexs, consultats pel senat, van declarar l'acte una cosa impia, i es va proposar el judici de Clodi sota la presidència del pretor però finalment els jutges van ser seleccionats de les tres decúries. Clodi va al·legar que era a Interamna i no a Roma però Ciceró va demostrar que no hi podia haver estat. Finalment els suborns van assegurar la seva absolució (31 vots a 25). Les paraules entre Clodi i Ciceró no van parar de pujar de to.[3]
La dona del Cèsar
Encara que Cèsar no declarés contra Clodi durant el judici, va decidir divorciar-se de Pompeia. Quan se li preguntà per què repudiava Pompeia si no existien proves contra ella, Cèsar hauria respost:
- «La meva esposa no ha d'estar ni tan sols sota sospita.»
Aquesta frase es convertí en el proverbi:
- «La dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó també semblar-ho.»
L'expressió s'utilitza per indicar que les persones vinculades al poder públic han d'evitar fins i tot l'aparença d'irregularitat o conducta improcedent.
Llegat
El cas de Pompeia ha esdevingut un exemple clàssic dins la cultura política occidental sobre la importància de la reputació pública. L'expressió associada al seu divorci continua essent utilitzada en l'àmbit polític, judicial i institucional.
Vegeu també
Referències
Bibliografia
- Plutarc, Vides paral·leles, «Cèsar».
- Suetoni, De vita Caesarum, «Divus Julius».