Ponç de Santa Pau
Ponç de Santa Pau ( ? , s. XIV - 1394/96) fou un almirall de la Corona d'Aragó
Fill gran d'Hug de Santa Pau, Pere el Cerimoniós el va nomenar capità d'un estol de trenta galeres[1] a mitjans de març de 1351.[2] L'armada catalana va sortir de Maó el mes d'octubre i es va dirigir, fent escala a Càller, a Messina, on s'hi van unir vint galeres venecianes capitanejades per Panerazio Giustinian, i ja de camí a Constantinoble s'hi van unir catorze galeres venecianes alliberades del Setge d'Oreoi i quatre valencianes capitanejades per Bernat de Ripoll. L'estol venecianocatalà vencé a la batalla naval del Bòsfor però Ponç de Santa Pau morí a causa de les ferides[3] el 9 de març i només sobrevisqueren deu de les galeres catalanes, que tornaren a Catalunya i foren encomanades a Mateu Mercer.[4]
Referències
- ↑ Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana, p.58
- ↑ (castellà) José Vicente Cabezuelo Pliego, Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieveal. La liga véneto-aragonesa contra Génova de 1351, Anuario de estudios medievales: gener-juny de 2006
- ↑ Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a Ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.148. ISBN 84-232-0655-6.
- ↑ Antonio Rubió y Lluch, i Maria Teresa Ferrer i Mallol, Diplomatari de l'Orient català (1301-1409), p.263