Pont Major

Pont Major

Estat • CCAA • Província • Comarca • Municipi	Espanya Catalunya Província de Girona Gironès Girona
Superfície	km²
Població (2005)   • Densitat	44 hab.
Coordenades	42° 00′ 17″ N, 02° 49′ 27″ E{{#coordinates:42 | 00 | 17 | N | 02 | 49 | 27 | E | type:city(44)_region:ES-CT | primary|name= }}

Pont Major (també escrit, de vegades, Pontmajor) és una entitat de població i barri de la ciutat de Girona. Se situa al nord del municipi, entre Montjuïc i el riu Ter. Al 2005 l'entitat de població tenia 44 habitants.

Geogràficament el barri del Pont està situat al nord de la ciutat de Girona, a continuació de Pedret, entre el Ter i la muntanya dita de Can Simón –també hi ha qui en diu de Can Ribas- hores d’ara desmuntada, per les pedreres. Riu avall s’acaba on comença Campdorà. Fins no fa molts anys, a la dècada dels seixanta, el barri del Pont era un espai urbà molt petit que tenia només tres carrers: el Carrer Pont Major, el carrer del Comerç i el carrer Mn. Pere Rabat, que donava a una plaça popularment coneguda com a plaça de l’Om, però que en el nomenclàtor de llavors era Plaça de Catalunya (amb ñ, naturalment). Quan es va cobrir un tram de l’Onyar amb la plataforma, es va posar el nom del Principat a la plaça de nova planta i es va oficialitzar el nom de plaça de L’om, a la que hi havia al Pont Major.

El Pont havia estat una porció urbana i també rústica integrada a la ciutat de Girona, però separada físicament per un altre municipi: Sant Daniel, el qual per les mateixes dates va ser agregat a Girona, quedant la seva part de ponent, integrada al barri del Pont. El Pont Major havia estat, doncs, com una “Llívia” fora de la seva “Cerdanya” des dels seus orígens de cap de pont, justament del Pont de l’Aigua, en el traçat ancestral de la Via Augusta; pas únic des de i cap a França. Fins a l’època de la dictadura de Primo De Rivera, la carretera de França, passava per Pedret i Pont Major.

Aquesta situació va fer que al barri –el carrer- , hi proliferés una quantitat molt considerable d’establiments d’artesans que componien una veritable “àrea de serveis”, a peu de carretera. Ferrers, ferrers de tall, carreters, establers, cistellers, perolers, i de mes oficis artesans convivien amb hostals i magatzems constituint un carrer petit, però molt pròsper. Mes endavant, ja en el segle XIX es va incorporar la indústria de la destil•lació d’alcohols i holandes. Les destil•leries van proliferar fins arribar a haver-hi quatre fàbriques funcionant simultàniament, elaborant licors i anisats de qualitat i renom.

La dependència que el Pont tenia de Girona, venia donada per la dependència que tota vegada tenia la capella i mes tard església de la Pietat de l´arxiprestat de Sant Feliu. Amb el procés de municipalització es va mantenir aquesta relació de dependència. La brevetat d’ aquest espai va configurar una manera de viure com si es tractes d’un poble.

Avui encara hi qui confon el Pont Major amb Sarria de Ter, poble amb qui la gent del Pont sempre ha mantingut una relació de bon veïnatge, compartint serveis i espais de lleure. Fins aquí tenim apuntats molt per sobre quatre referents geogràfics i històrics.

Actualment al barri del Pont hi viuen prop de tres mil persones, distribuïdes en tres sectors amb una densitat de població desigual. A la part antiga es on hi ha menys densitat, hi es va fent un procés lent de restauració de les construccions. S’endevina una recuperació satisfactòria de les cases del carrer a mig terminí.

Hi ha també un espai industrial, poc habitat i un espai de cases baixes unifamiliars que a la seva època van representar “l’eixample” del Pont.

La Major part dels veïns, viuen en els grups de pisos: els blancs, els verds i els grocs, dits així per els colors en que van ser pintats.

Actualment s’està construint a bon ritme i per tant hi haurà un creixement demogràfic important a molt curt termini. Serveis: C.E.I.P. Carme Auguet, guarderia Pont Major, Col•legi de les Dominiques, Institut Narcís Xifra, Centre Cívic, biblioteca i dispensari.

Equipaments esportius: Camp de futbol i pavelló.

Entitats: -Parròquia. Disposa de dos temples que son l’església de la Pietat que es l’edifici més emblemàtic. La estructura actual data del segle XVI tot i que inicialment hi havia una capella més petita que servia per que els viatgers donessin gràcies per haver arribat sans i estalvis o per demanar salvaguarda per el viatge que tot just començaven, i la capella de Maria Auxiliadora, heretada de la Congregació Salessiana que va ser present al Pont Major durant mes de vuit dècades. També disposa de locals, rectoria i te en propietat i administra el cementiri. El seu Consell Parroquial, a banda de les activitats que li son pròpies, participa activament en el vida social del Pont i co-organitza les festes.

-Pontenc. Es el club de futbol, un dels mes antics de la demarcació de Girona. Ha tingut continuació des de la seva fundació en el primer terç del segle XX, amb només un parèntesi durant la Guerra Civil i la immediata postguerra. Actualment juga a 2ª Provincial

-Associació de dones “La Cata” agrupa un nombre important de dones del barri de totes les edats. Te molta activitat. Organitza cursos, tallers, xerrades i tota mena d’actes tant d’interès general com relacionats amb la promoció de la dona. Participa en la organització conjunta de festes i activitats amb les altres entitats del Pont.

-Club de jubilats “La Unió”. Es l’associació de la gent gran que amb entusiasme te cura de moltes activitats com ara, excursions, balls, xerrades, participant també en l’organització conjunta amb les altres entitats d’actes i festes.

-L’Associació de Veïns. Es la mes antiga de les AA. VV. en el registre de l’Ajuntament de Girona. L’activitat principal es recollir les demandes i queixes dels veïns i traslladar-les a l’Administració, sobretot a L’Ajuntament. També s’encarrega d’organitzar, actes i festes, be sigui pel seu compte, o amb les altres entitats.

La junta es reuneix regularment cada 15 dies en l’espai del C. Cívic, seguint un ordre del dia, debatent els temes que s’hi proposen i reunint informació i suggeriments, que van definint el seguiment de les qüestions que afecten el conjunt del barri i les actuacions que l’Ajuntament realitza en el barri, be sigui per pròpia iniciativa o be a demanda. Les clàssiques Taules de Coordinació Territorial i reunions puntuals amb el Regidor de Barri juntament amb comunicats periòdics amb aquest, constitueixen el nexe de comunicació de l’Associació amb el govern municipal. Les propostes i demandes de l’A. VV no sempre tenen una resposta satisfactòria. S’ha de contemplar un tant per cent d’aconseguiment en relació als temes reclamats, que van des de qüestions de seguretat, circulació , neteja, mobiliari urbà, recollida d’escombraries, fins a urbanisme.

Aquest mateix any l’Associació a presentat al•legacions al darrer projecte per part d el Ministeri de Foment del tren en el seu pas per el barri de Pont Major, amb documentació i redacció notables.

En l’àmbit cultural s’ participat en projectes tant interessants com “Pont Major en imatges” basat en el testimoni fotogràfic. En el camp del lleure i festiu, aprofitant l’estreta relació amb les altres entitats, s’organitzen cada any, la Festa de Nadal, la de Carnestoltes i sobretot la Festa Major, que cada vegada va assolint millor nivell.

La seva junta està formada per persones que viuen en diferents sectors del barri, fet que permet una millor representació del conjunt de tot el barri.

-Centre Cívic: Integrat a la xarxa de C. Cívics de la ciutat, està ubicat en un altre edifici emblemàtic que es l’antiga destil•leria Nicolau Regàs, obra de l’arquitecte E. Catà . Les seves instal•lacions actuals son recents (2003), tot i que estava funcionant des de fa mes temps amb seu en un altre immoble. Ara disposa d’ un nombre important d’aules i d’un auditori que resulta molt eficaç com espai polivalent, Les instal•lacions disposen d’un bar que esta situat a l’entrada principal, en l’espai que ocupava el celler-botiga de la destil•leria i que es manté amb el paviment i revestiments de les parets originals. Aquest servei es l’element dinamitzador per excel•lència, organitza tota mena d’activitats de caire cultural, cívic i de lleure. Aplega Serveis Socials del barri i dona sopluig i proporciona infrastructura a la major part de les entitats.

-Biblioteca. Porta el nom de Just M. Casero (1946-1981) que va ser l’anima i el motor de la vida associativa del barri durant l’època de la transició . Està instal·lada en el conjunt de l’edifici del C. Cívic amb el qual comparteix serveis a traves d’un espai distribuïdor comú , tenint alhora entrada independent adjacent, la construcció consta de dues plantes i disposa d’un fons important.

-Pavelló.- Inaugurat l’any 2006 disposa d’una pista, vestidors i tots els serveis propis. Està situat al costat del camp de futbol.

-Camp de futbol. És l’instal•lació més antiga, actualment es de titularitat municipal i ha millorat molt el terreny de joc dotant-lo de gespa artificial a començamenbt del 2011. Actualment hi juguen i fan els seus entrenaments a més del Pontenc, la Penya Doble-Set i Bons Aires.