Porpra

Pel que fa a l'esmalt heràldic, vegeu Porpra (heràldica).

El porpra o púrpura és un color entre el vermell i el blau. De fet, designa una gamma completa de colors, incloent el lila i el violeta, que són noms molt més usats per a referir-se a aquest color. Comprèn les longituds d'ona situades aproximadament entre els 380 nm i els 430 nm.

Una mostra del color porpra:

El nom de porpra

El nom original prové d’un tint que tenia variacions cromàtiques segons la seva preparació. Més endavant va ser utilitzat per referir-se a les teles valuoses tenyides amb tints preuats. Quan es reafirma como a terme cromàtic dins de les llengües modernes, canvia segons les distintes tradicions locals. Així per exemple en Anglès es un terme que s’usa com a sinònim de magenta, amb una tonalitat propera a la ametista. Mentre que en altres idiomes com l’Alemany es un terme que s’apropa més a una tonalitat vermella una mica blavosa, com el carmí.

Etimologia i Història

El Murex brandaris es una de les espècies de mol·lusc de les quals s'obtenia el tint de color porpra

La paraula porpra prové del llatí (purpŭra) i aquesta del grec πορφύρα (porphyra), nom que usaven els Fenicis per denominar el tint que extreien de la glàndula hipobranquial de dos espècies de petits mol·luscs del gènere murex, el Murex brandaris (Haustellum brandaris) i el Murex trunculus (Hexaplex trunculus). Aquest tint podia tenir varis matisos de color depenent del tipus de mol·lusc del que s’aconseguia o bé de la tècnica que s'utilitzava per tenyir la tela. D'aquesta manera s'arrivaba a obtenir una gran varietat de tonalitats porpra que es coneixien amb diferents noms: la de Tir tenia segons Plini el color de la sang coagulada; la de Ametista el de la pedra d'aquest nom, etc... Amb el Murex brandaris s’aconseguia un color violat vermellós fosc i amb el Murex trunculus un color violat més blavós. El suc resultant de l’extracció era de color groguenc que es tornava verd, vermell i finalment violat amb la llum del sol. Aquest color no es decolorava i això va fer que es convertís en símbol d'eternitat.

Els Fenicis van començar la tinció amb porpra a l’any 1500 a. C, després els Grecs i els Romans durant molts segles van compartir el comerç d’aquest preuadíssim tint. Aconseguien un líquid molt valuós i afanyós perquè es necessitaven nou mil d’aquests mol·luscs per obtenir aproximadament un gram de porpra. El seu preu era el seu pes en or, es per això que el producte es va associar al poder social i econòmic: emperadors, militars, senadors, reis, cardenals i prínceps han lluït aquest color com a distinció. La ciutat de Tir al sud del Líban es va convertir en el centre de producció d'aquest tint que va ser anomenat porpra de Tir.

A l’antiga Roma el color porpra a la roba era un senyal d'autoritat i poder. A la Roma republicana els senadors, els cònsols i els pretors portaven unes tires de color porpra col·locades a la part davantera de la seva toga. Els generals victoriosos lluïen túniques de porpra i or. A la Roma imperial, en canvi, l’ús d’aquest color es va limitar solament als emperadors i la seva descendència. Per la resta, es castigava amb la pena de mort portar roba tenyida de color porpra o imitació.

Mosaic de Justinià I a Sant Vital de Ravenna.

Una de les representacions més antigues de la vestimenta de color porpra es a l’església de Sant Vital de Ravenna on es troben els mosaics de Justinià. Datats entre els anys 546 i 548, representen la cerimònia de consagració de l’església i apareixen l’emperador Justinià i la seva esposa Teodora lluint les seves túniques de color porpra.

Amb la caiguda de Constantinoble a mans del turcs a l’any 1453 es va perdre el secret de la seva fabricació i el seu comerç va desaparèixer. A partir de llavors el tint més preuat va ser el porpra vermell o carmesí provinent d'un insecte anomenat quermes.

El porpra a l'Edat mitjana ja no designava un tint sinó que va començar a anomenar una tela de qualitat tenyida amb un tint valuós de qualsevol color.

A l’Exposició Universal de Londres a l’any 1862 el químic britànic William Henry Perkin presenta un tint sintètic mitjançant la dissolució del sulfat de la anilina, un derivat del quitrà de la hulla. El producte resultant conté la matèria pròpia per produir el color porpra i malva. La comercialització d’aquest tint va ser un èxit a l’època i Perkin va aprofitar-lo per començar la producció a gran escala.

Usos i connotacions del porpra

• Al igual que el roig o vermell, simbolitzava el poder i la reialesa.
• Va ser el color dels cardenals, com a representació del poder eclesiàstic, fins la desaparició de l'autèntica porpra de Tir. Pau III va canviar el color de la roba cardenalícia per el color carmesí.
• El capellà es posa una estola porpra a l'Advent, la Quaresma i a determinats funerals com a símbol de penediment i reflexió.
• Està associat al feminisme o a vegades al lesbianisme, sobretot quan es porta en llaços enganxats a la roba.
• L’anarcofeminisme es representa amb una bandera porpra i negra.
• Els herois portaven porpra per significar coratge
• A l'Orient Mitjà és el color de la saviesa, ja que així era la roba dels consellers i sacerdots
• És el color de la igualtat i la moderació (sembla que té un origen polític, perquè el vermell s'associa als partits d'esquerra i el blau als de dreta)
• L’efod es una vestidura sacerdotal que apareix a l’Antic Testament. En el Èxode (capítol 28, 4-6) Déu mana a Moisès que confeccionin les vestidures que portaran Aaron i els seus fills quan oficiïn com a sacerdots seus. L’efod serà de llana tenyida de porpra vermella i violeta i d’escarlata.
• A l’Apocalipsi (capítols 17 i 18) el personatge de Babilònia la gran porta un vestit de porpra i escarlata. Una de les possibles interpretacions és que aquest personatge representi la Roma pagana.
• Al Nou Testament, a l'Evangeli segons Sant Joan (capítol 19:2), es narra com fent burla a Crist van vestir-lo amb una manta de color porpra i una corona d’espines per proclamar-lo rei.
• Als camps de concentració de l’Alemanya Nazi s’identificava als presos que eren testimonis de Jehovà amb un triangle porpra invertit.
• La granota porpra (Nasikabatrachus sahyadrensis) és una espècie d'amfibi anur, descobert l’any 2003 a les Ghats Occidentals de l'India, que presenta una pigmentació violeta.
• La Orchis purpurea es una espècie de orquídia que es troba a la mediterrània i al nord-oest de Àfrica. El color de la flor varia del blanc, al rosa i al porpra.
• La purpurita és un mineral de la classe dels fosfats que presenta un color entre porpra i violeta fosc.
• El Cor Porpra es una condecoració de les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica.
• En l’estat de Oaxaca en Mèxic els indígenes encara es tenyeixen les seves teles de color porpra amb un mol·lusc de la família Muricacea anomenat Plicopurpura pansa.

Galeria fotogràfica

• 
  Anarcofeminisme
• 
  Cor Porpra
• 
  Orchis Purpurea
• 
  Purpurita
• 
  Granota porpra (Nasikabatrachus sahyadrensis)
• 
  Cristalls d'Ametista

Bibliografia

• Gage, John. Color y cultura. Ediciones Siruela, 1993. ISBN 84-7844-380-0. 
• Ball, Philip. La invención del color. Turner publicaciones, 2003. ISBN 84-7506-623-2. 
• Heller, Eva. Psicología del color. Cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón. Gustavo Gili, 2004. ISBN 84-252-1977-9. 

Vegeu també

• Llista de colors
• Llista de colors HTML