Vés al contingut

Port de Lieja

De Viki.cat
Una de les entrades del port de Lieja al port de Monsin

El port autònom de Lieja (en francès port autonome de Liège) és el port interior més important de Bèlgica i el tercer port interior europeu després del port de París i el de Duisburg. Es compon d'una sèrie de 30 ports fluvials situats a les ribes del Mosa i al canal Albert, uns 50 km a partir de Statte tot passant Lieja fins a la frontera neerlandesa a Visé.

Connexions

Nau de cabotatge marítim Union Elisabeth a la dàrsena coberta

Hi ha també connexions amb la Renània

El port accepta embarcacions fins a 2500 tones i conjunts de dues barcasses empesos fins a 4500 tones. Té una línia regular vers el Regne Unit amb naus de cabotatge marítimes de 1.000 a 2.500 tones.

Estadístiques

Despatx de la duana al port de Monsin

El port de Lieja forma un nus important de la xarxa de les vies navegables de Bèlgica.

<timeline> Colors=

id:a value:gray(0.9)
id:b value:gray(0.7)
id:c value:rgb(1,1,1)
id:d value:rgb(0.7,0.8,0.9)
id:e value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:500 height:373 PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:22200 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:b increment:10000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:a increment:2000 start:0 BackgroundColors = canvas:c

BarData=

bar:2001 text:2001
bar:2002 text:2002
bar:2003 text:2003
bar:2004 text:2004
bar:2005 text:2005
bar:2006 text:2006
bar:2007 text:2007
bar:2008 text:2008
bar:2009 text:2009
bar:2010 text:2010 

PlotData=

color:d width:20 align:left
bar:2001 from:0 till: 13476
bar:2002 from:0 till: 14342
bar:2003 from:0 till: 14170
bar:2004 from:0 till: 15190
bar:2005 from:0 till: 14229
bar:2006 from:0 till: 14414
bar:2007 from:0 till: 15789
bar:2008 from:0 till: 16027
bar:2009 from:0 till: 13219
bar:2010 from:0 till: 15452
color:e width:20 align:left
bar:2001 from:0 till: 0
bar:2002 from:14342 till: 20602
bar:2003 from:14171 till: 20174
bar:2004 from:15191 till: 21591
bar:2005 from:14230 till: 20062
bar:2006 from:14415 till: 20060
bar:2007 from:15790 till: 21244
bar:2008 from:16027 till: 21807
bar:2009 from:13219 till: 19395
bar:2010 from:15452 till: 21154


PlotData=

bar:2001 at: 13676 fontsize:s text: 13.476 shift:(-10,5)
bar:2002 at: 14542 fontsize:S text: 14.342 shift:(-10,5)
bar:2002 at: 20802 fontsize:S text: 20602 shift:(-10,5)
bar:2003 at: 14370 fontsize:S text: 14.170 shift:(-10,5)
bar:2003 at: 20374 fontsize:S text: 20.174 shift:(-10,5)
bar:2004 at: 15390 fontsize:S text: 15.190 shift:(-10,5)
bar:2004 at: 21791 fontsize:S text: 21.591 shift:(-10,5)
bar:2005 at: 14429 fontsize:S text: 14.229 shift:(-10,5)
bar:2005 at: 20262 fontsize:S text: 20.062 shift:(-10,5)
bar:2006 at: 14614 fontsize:S text: 14.415 shift:(-10,5)
bar:2006 at: 20260 fontsize:S text: 20.060 shift:(-10,5)
bar:2007 at: 15990 fontsize:S text: 15.790 shift:(-10,5) 
bar:2007 at: 21644 fontsize:S text: 21.244 shift:(-10,5)
bar:2008 at: 16227 fontsize:S text: 16.027 shift:(-10,5) 
bar:2008 at: 22007 fontsize:S text: 21.807 shift:(-10,5) 
bar:2009 at: 13419 fontsize:S text: 13.219 shift:(-10,5)
bar:2009 at: 18595 fontsize:S text: 18.395 shift:(-10,5)
bar:2010 at: 15652 fontsize:S text: 15.452 shift:(-10,5) 
bar:2010 at: 21354 fontsize:S text: 21.154 shift:(-10,5)

</timeline>
Les xifres inferiors representen el trànsit fluvial, les superiors el tràfic total: al trànsit fluvial s'afegeix el volum de les mercaderies que arriba per camió o per tren.[1] Els combustibles sòlids (carbó, llenya), petroli, ganga, materials de construcció i productes metàl·lúrgics representen més de noranta cinc per cent del tonatge. La baixa del tràfic des del 2005 s'explica per al tancament d'un alt forn de ArcelorMittal a Seraing al 2004 i del la baixa de la producció de l'acereria de Chertal al 2005. La tendència positiva de 2007 hauria de confirmar-se al 2008. Tant la reobertura de l'alt forn n°6 a Seraing com la nova fàbrica de bioetanol a Wanze, Biowanze generaran nous tràfics. L'any 2008 va donar un dels millors resultats, la crisi de que va esclatar vers la fi de l'any només va fer sentir-se el 2009.

El trànsit de contenidors va créixer exponencialment de 2004 a 2005: 51% en volum (+57.536 tones) per 14.000 contenidors (+6.368). La major part dels contenidors utilitzen el trajecte Anvers-Lieja.Tot i que el transport de materials a granel (carbó, mena de ferro, petroli, materials de construcció, deixalles...) formen la major part, el 2010 el trànsit de productes a alt valor afegit en contenidor continua crèixent: de 11% i atenyia 17.633.[2]

La construcció d'un port trimodal Trilogiport (aigua-ferro-autopista) a Hermalle-sous-Argenteau, a un antic meandre del Mosa tallat, les extensions dels ports de Renory i de Visé, el millorament de les connexions amb l'aeroport i l'eventual construcció d'una estació i d'una connexió ferroviària a alta velocitat per mercaderies haurien de promoure l'adveniment de carregues a valor afegit superior. Tot això i l'acord amb els ports d'Anvers i de Zeebrugge al qual hi ha una penúria de terrenys industrials i logístics aviat hauria de tornar al port el seu títol de segon port interior europeu.

Avui, la connexió amb el port de Rotterdam sofreix de l'embús de Lanaye i les hesitacions del govern neerlandès per a autoritzar la construcció de la quarta resclosa al canal de Lanaye.

Instal·lacions principals

Dàrsena interior del Port de Lieja
Instal·lacions portuàries per a materials de construcció
Port petrolier de Lieja
  • 26 km de molls
  • 367 hectàrees de zona portuària
  • una dàrsena coberta de 10.000m2
  • molls interiors, roll-on/roll-off, drassana
  • 102 grues i ponts grues
  • 32 ponts bàscules
  • 66 magatzems (docs) amb una superfície total de 15 hectàrees cobertes.
  • 1 terminal per contenidors
  • tines petroliers d'una capacitat de 194.000 m³
  • graners d'una capacitat de 50.000 m³
  • tremuges per sorra i grava d'una capacitat de 60.000 tones
  • zones duaneres
  • 115 llocs d'amarrament per a barques de plaer
  • serveis de port 24 hores
  • facilitats multimodals: fluvial, ferroviari i per carretera, tal com una connexió rapida amb l'aeroport de mercaderies de Lieja a Bierset

Enllaços i referències

Web del port en francès, neerlandès, alemany i anglès

  1. Statistiques 2006-2010, Rapport annuel (extrait), Liège, Port de Liège, 2012
  2. Communiqué de presse, Communiqué de presse, Liège, Port de Liège, 9 de febrer de 2012

Bibliografia

Plantilla:Sister

  • Robert-Armand Planchar, 75e anniversaire du Port autonome de Liège - Un canal et trois hommes (1936-2011), Liège, Cefal, 2011, 34 pàgines, ISBN 9782-87130-298-8