Port de Lieja

El port autònom de Lieja (en francès port autonome de Liège) és el port interior més important de Bèlgica i el tercer port interior europeu després del port de París i el de Duisburg. Es compon d'una sèrie de 30 ports fluvials situats a les ribes del Mosa i al canal Albert, uns 50 km a partir de Statte tot passant Lieja fins a la frontera neerlandesa a Visé.
Connexions

- Port d'Anvers (110 km): via el canal Albert, 15 hores
- Port de Rotterdam (250 km): via el Mosa, el canal de Lanaye i el canal Juliana, 24 hores
- Port de Duinkerke (350 km): via el Mosa, el canal del Centre i els canals del nord de França
Hi ha també connexions amb la Renània
El port accepta embarcacions fins a 2500 tones i conjunts de dues barcasses empesos fins a 4500 tones. Té una línia regular vers el Regne Unit amb naus de cabotatge marítimes de 1.000 a 2.500 tones.
Estadístiques

El port de Lieja forma un nus important de la xarxa de les vies navegables de Bèlgica.
<timeline> Colors=
id:a value:gray(0.9) id:b value:gray(0.7) id:c value:rgb(1,1,1) id:d value:rgb(0.7,0.8,0.9) id:e value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:500 height:373 PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:22200 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:b increment:10000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:a increment:2000 start:0 BackgroundColors = canvas:c
BarData=
bar:2001 text:2001 bar:2002 text:2002 bar:2003 text:2003 bar:2004 text:2004 bar:2005 text:2005 bar:2006 text:2006 bar:2007 text:2007 bar:2008 text:2008 bar:2009 text:2009 bar:2010 text:2010
PlotData=
color:d width:20 align:left bar:2001 from:0 till: 13476 bar:2002 from:0 till: 14342 bar:2003 from:0 till: 14170 bar:2004 from:0 till: 15190 bar:2005 from:0 till: 14229 bar:2006 from:0 till: 14414 bar:2007 from:0 till: 15789 bar:2008 from:0 till: 16027 bar:2009 from:0 till: 13219 bar:2010 from:0 till: 15452 color:e width:20 align:left bar:2001 from:0 till: 0 bar:2002 from:14342 till: 20602 bar:2003 from:14171 till: 20174 bar:2004 from:15191 till: 21591 bar:2005 from:14230 till: 20062 bar:2006 from:14415 till: 20060 bar:2007 from:15790 till: 21244 bar:2008 from:16027 till: 21807 bar:2009 from:13219 till: 19395 bar:2010 from:15452 till: 21154
PlotData=
bar:2001 at: 13676 fontsize:s text: 13.476 shift:(-10,5) bar:2002 at: 14542 fontsize:S text: 14.342 shift:(-10,5) bar:2002 at: 20802 fontsize:S text: 20602 shift:(-10,5) bar:2003 at: 14370 fontsize:S text: 14.170 shift:(-10,5) bar:2003 at: 20374 fontsize:S text: 20.174 shift:(-10,5) bar:2004 at: 15390 fontsize:S text: 15.190 shift:(-10,5) bar:2004 at: 21791 fontsize:S text: 21.591 shift:(-10,5) bar:2005 at: 14429 fontsize:S text: 14.229 shift:(-10,5) bar:2005 at: 20262 fontsize:S text: 20.062 shift:(-10,5) bar:2006 at: 14614 fontsize:S text: 14.415 shift:(-10,5) bar:2006 at: 20260 fontsize:S text: 20.060 shift:(-10,5) bar:2007 at: 15990 fontsize:S text: 15.790 shift:(-10,5) bar:2007 at: 21644 fontsize:S text: 21.244 shift:(-10,5) bar:2008 at: 16227 fontsize:S text: 16.027 shift:(-10,5) bar:2008 at: 22007 fontsize:S text: 21.807 shift:(-10,5) bar:2009 at: 13419 fontsize:S text: 13.219 shift:(-10,5) bar:2009 at: 18595 fontsize:S text: 18.395 shift:(-10,5) bar:2010 at: 15652 fontsize:S text: 15.452 shift:(-10,5) bar:2010 at: 21354 fontsize:S text: 21.154 shift:(-10,5)
</timeline>
Les xifres inferiors representen el trànsit fluvial, les superiors el tràfic total: al trànsit fluvial s'afegeix el volum de les mercaderies que arriba per camió o per tren.[1] Els combustibles sòlids (carbó, llenya), petroli, ganga, materials de construcció i productes metàl·lúrgics representen més de noranta cinc per cent del tonatge. La baixa del tràfic des del 2005 s'explica per al tancament d'un alt forn de ArcelorMittal a Seraing al 2004 i del la baixa de la producció de l'acereria de Chertal al 2005. La tendència positiva de 2007 hauria de confirmar-se al 2008. Tant la reobertura de l'alt forn n°6 a Seraing com la nova fàbrica de bioetanol a Wanze, Biowanze generaran nous tràfics. L'any 2008 va donar un dels millors resultats, la crisi de que va esclatar vers la fi de l'any només va fer sentir-se el 2009.
El trànsit de contenidors va créixer exponencialment de 2004 a 2005: 51% en volum (+57.536 tones) per 14.000 contenidors (+6.368). La major part dels contenidors utilitzen el trajecte Anvers-Lieja.Tot i que el transport de materials a granel (carbó, mena de ferro, petroli, materials de construcció, deixalles...) formen la major part, el 2010 el trànsit de productes a alt valor afegit en contenidor continua crèixent: de 11% i atenyia 17.633.[2]
La construcció d'un port trimodal Trilogiport (aigua-ferro-autopista) a Hermalle-sous-Argenteau, a un antic meandre del Mosa tallat, les extensions dels ports de Renory i de Visé, el millorament de les connexions amb l'aeroport i l'eventual construcció d'una estació i d'una connexió ferroviària a alta velocitat per mercaderies haurien de promoure l'adveniment de carregues a valor afegit superior. Tot això i l'acord amb els ports d'Anvers i de Zeebrugge al qual hi ha una penúria de terrenys industrials i logístics aviat hauria de tornar al port el seu títol de segon port interior europeu.
Avui, la connexió amb el port de Rotterdam sofreix de l'embús de Lanaye i les hesitacions del govern neerlandès per a autoritzar la construcció de la quarta resclosa al canal de Lanaye.
Instal·lacions principals



- 26 km de molls
- 367 hectàrees de zona portuària
- una dàrsena coberta de 10.000m2
- molls interiors, roll-on/roll-off, drassana
- 102 grues i ponts grues
- 32 ponts bàscules
- 66 magatzems (docs) amb una superfície total de 15 hectàrees cobertes.
- 1 terminal per contenidors
- tines petroliers d'una capacitat de 194.000 m³
- graners d'una capacitat de 50.000 m³
- tremuges per sorra i grava d'una capacitat de 60.000 tones
- zones duaneres
- 115 llocs d'amarrament per a barques de plaer
- serveis de port 24 hores
- facilitats multimodals: fluvial, ferroviari i per carretera, tal com una connexió rapida amb l'aeroport de mercaderies de Lieja a Bierset
Enllaços i referències
Web del port en francès, neerlandès, alemany i anglès
- ↑ Statistiques 2006-2010, Rapport annuel (extrait), Liège, Port de Liège, 2012
- ↑ Communiqué de presse, Communiqué de presse, Liège, Port de Liège, 9 de febrer de 2012
Bibliografia
- Robert-Armand Planchar, 75e anniversaire du Port autonome de Liège - Un canal et trois hommes (1936-2011), Liège, Cefal, 2011, 34 pàgines, ISBN 9782-87130-298-8