Prada (moda)

Prada, S.p.A. és una empresa italiana de moda especialitzada en productes de luxe. Molt prestigiosa, se la considera una marca de referència en la indústria de la confecció i els accessoris.

També comercialitza perfums a través de Puig, companyia catalana de perfumeria i moda.

Els inicis

La casa Prada va ser fundada per Mario Prada el 1913. Dedicada a la confecció i venda de baguls, bosses, maletes i sabates en les seves dues botigues de Milà, va aconseguir disposar en poc temps d'una cartera de clients en Europa i Estats Units. Posteriorment, amb l'increment dels viatges aeris, les maletes Prada, sovint confeccionades amb pell de morsa, resistent però grossa i pesada, no semblaven ajustar-se a les necessitats dels viatgers. Va ser per això que Prada es va concentrar en el disseny d'accessoris, bosses de mà i maletes de cuir exquisit i resistents a l'aigua. Però no serà fins 1978 que comença l'etapa més decisiva per la firma: Miuccia, la néta de Mario, va prendre les regnes de la companyia.

L'entrada de Miuccia. Creació d'una marca internacional

Miuccia Prada s'havia llicenciat en Ciències Polítiques i a més havia estudiat cinc anys d'interpretació al Teatro Piccolo de Milà. Malgrat que la seva formació no semblava la més adient, posseïa un sentit estètic novedós i, segons alguns, "infal·lible".

Durant aquella època la casa continuava produint articles de cuir principalment, i entomava diversos anys de dificultats econòmiques. La competència amb altres firmes de moda similars, com llavors ho era Gucci, l'havia perjudicat força. Miuccia va donar un gir a la situació canviant la trajectòria de la casa, portant-la al sector del "prêt-à-porter", l'equivalent modern d'una alta costura que declinava des dels anys 60. Al temps Miuccia se casava amb Patrizio Bertelli, que s'encarregaria d'administrar el negoci, permetent la seva esposa dedicar-se a la formulació de la nova estètica Prada.

Miuccia havia fet motxilles negres impermeables des del 1970 a partir d'una fibra de niló anomenada "Pocone", i això la va portar a presentar el 1985 el que seria la clàssica bossa Prada, de niló negre, llisa i senzilla. Una primera icona de la marca en la seva nova etapa. Era una bossa robusta i funcional, però amb estil propi. L'alt preu amb què la va posar en venda semblava tot un desafiament, que guanyà: de seguida van aparèixer imitacions que van aconseguir augmentar la demanda de l'original. El 1989 Miuccia presenta la primera col·lecció de "prêt-à-porter", amb peces d'elegància sòbria i simple, on allò destacat eren les línies netes i els colors bàsics, però sempre amb teles luxoses de gran qualitat. La crítica de moda va aprovar la proposta i la popularitat de Prada va pujar com l'escuma.

En els primers 90 del segle xx, Prada assoleix un lloc de primeríssima fila entre les principals marques de moda mitjançant peces d'irreprotxable atractiu, mai evident, i amb accessoris un xic agosarats, sofisticats i de qualitat. Teles luxoses, estils pensats però simples; domini de tons propis de la natura, com marrons, grisos, verds i cremes; tot allò va conformant la imatge de Prada. El resultat era atractiu però no sucumbia al "sexi-chic" d'altres cases que apostaven en excés a despullar massa el cos.

Prada ha aconseguit quelcom molt difícil d'assolir, ser una marca de fama mundial i tanmateix emanar una aura d'exclusivitat que no prové tan sols dels seus alts preus. Reuneix de forma emblemàtica els relliscosos conceptes d'"ultra-chic", "alternatiu", "intel·lectual", i "marca-tendències" al mateix temps, temporada darrera temporada. Prada és tot això des que Miucca va prendre les regnes.

Emperò, a causa de la seva estètica més arriscada que la de la majoria de firmes de luxe, els resultats econòmics no sempre són els desitjats. Per aquest motiu, Prada no ha renunciat a treure al mercat línies de complements dirigits a un consumidor "marquista", amb productes fets de cara a un gust massiu i menys originals en comparació amb el què ens té acostumats la casa milanesa, però que sustenten l'economia de la firma, principalment algunes col·leccions d'ulleres o sabates d'estil esportiu (vambes), força semblants a les de qualsevol altra casa. Aquest és un tret comú a totes les firmes de moda per sobreviure més enllà de les propostes de la passarel·la i les editorials de moda.

Miu Miu

El 1992 Miuccia Prada va treure a la llum la marca Miu Miu, apel·latiu tendre que li deien de petita. Entesa com una segona línia de Prada, quelcom més econòmica, apuntava en teoria a un públic més juvenil o informal. Formes més soltes, colors terrosos i estampats la diferencien de Prada, encara que els dissenys simples i cert respecte per un aspecte clàssic l'emparenten amb la firma mare, juntament amb la seva sempiterna qualitat tèxtil.