Precubisme
 |
L'article necessita algunes millores en la seva redacció. Col·laboreu-hi! Redactar de forma una mica més entenedora |
S'atribueix a Pablo Picasso la primera pintura cubista; seduït per l'art africà, l'escultura ibèrica i l'austeritat de la pintura romànica pinta Les senyoretes del carrer d'Avinyó|Les Senyoretes d'Avignon, en el qual el col·leccionista i marxant Kahnweiler advertirà el naixement del cubisme.
El juliol de 1907, de resultes d'una visita al Museu del Trocadéro, on s'exposen objectes tribals de l'Àfrica, Pablo Picasso retoca la part dreta del seu quadre Les Senyoretes d'Avignon. Tela revolucionària que, fent cohabitar dos espais abstractes, confereix un cop fatal al principi d'unitat de l'espai acadèmic, captura l'atenció de Braque a finals de 1907. Marcat per Derain i les retrospectives de Cézanne, Georges Braque havia renunciat al fauvisme. Compromès en una recerca espacial, havia elaborat «la inversió de perspectiva» (Daix) i s'alliberava poc a poc del motiu exterior. Encara que procedint per vies diferenciades, Braque - per una tornada a Cézanne - i Picasso - a través d'un art primitiu - manifesten el desig de crear un espai autònom. A la primavera 1908, Braque respon a les teles primitivistes de Picasso vistes al Bateau-Lavoir amb el Grand Nu. Atrets «per la materialització d'aquest espai nou», «que va ser la direcció mestra del Cubisme» (Braque), els artistes destruiran l'espai de la perspectiva, limitat des del punt de vista per tal de trobar un espai revelant la veritat de l'objecte.
Durant el període africà (1907-1909), Picasso s'interessa per la figuració dels volums a un espai petit (Tres figures sota un arbre, 1907). Braque, seguint la carta de Cézanne a Émile Bernard apareguda al Mercure de France (1907), «tractar la naturalesa pel cilindre, l'esfera, el con», geometritza els volums i imposa una nova visió de l'objecte conceptualitzada (Maison à l'Estaque, 1908), represa per Picasso (Maisonnettes et arbres, 1908). Concentrats a l'espai, Braque i Picasso sotmeten els elements pictòrics a aquest, i emancipen el quadre. Refusats del Salon d'automne, els paisatges de Braque, portats de l'Estaque, són exposats amb Kahnweiler (novembre de 1908).
Reprenent els termes de Matisse, membre del Jurat del Saló, Louis Vauxcelles parla per primera vegada de «petits cubs» en el quotidià Gil Blas. Bé que utilitzat de manera despectiva, aquest qualificatiu s'ha estès amb el nom de cubisme, i des de l'any 1909 és la denominació oficial del moviment.
En cerca d'un espai tàctil capaç de portar els objectes cap a l'espectador, Braque estudia el de les natures mortes, i posteriorment el dels instruments de música (1908-1909). Per moderar les composicions enrigidides per l'escriptura objectiva, Picasso fragmenta els objectes, i Braque els inunda de llum.
El 1909, Picasso ensenya per un balanceig del pla la totalitat de les cares de l'objecte i representa així les seves tres dimensions (La Dona asseguda, 1909). A finals de 1909, l'espai de la perspectiva és destruït. El quadre ja no és «una finestra oberta sobre el món» (Alberti), ja no representa la il·lusió de les tres dimensions de l'objecte, sinó la seva totalitat.