Premi Carles Rahola d'assaig
El premi Carles Rahola d'assaig és un premi literari d'assaig en llengua catalana que forma part dels Premis Literaris de Girona. És atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana.
Història
Creat el 1980, es concedeix durant el mes de setembre a la ciutat de Girona. A aquest premi s'hi poden presentar assaigs de tema lliure, oberts a qualsevol camp del pensament (filosòfic, científic, literari, històric, polític i estètic), en l'àmbit cultural català, té una dotació de 6.000 euros i l'obra guanyadora és editada per Edicions Proa.
Guanyadors
- 1980: Miquel Berga per Entre la ploma i el fusell
- 1981: Declarat desert pel Jurat
- 1982: Josep Maria Terricabres per Assaig d'ètica
- 1983: Declarat desert pel Jurat
- 1984: Joan Julià per Memòria d'un apassionat i Joan Busquets per Martí Luter
- 1985: Declarat desert pel Jurat
- 1986: Josep Maria Casasús i Guri per L'evolució del pensament periodístic a Catalunya
- 1987: Declarat desert pel jurat
- 1988: Declarat desert pel jurat
- 1989: Daniel Arasa i Favà per Els catalans de Churchill
- 1990: Mercè Rius per Ocèanides, una constant del pensament orsià
- 1991: Antoni Riera per La raó moral de Joan Fuster. Notes per a una lectura
- 1992: Pere Verdaguer per Entre llengua i literatura
- 1993: Emili Rodríguez-Bernabeu per Alacant contra València
- 1994: Alfred Bosch per Nelson Mandela: l'última Home-Déu
- 1995: Josep Murgades per Llengua i discriminació
- 1996: Víctor Martínez-Gil per El naixement de l'iberisme catalanista
- 1997: Alan Yates per Aspectes de Narcís Oller
- 1998: Joan Rebagliato per La Hispània catalana
- 1999: Xavier Ferrer per Abans i després de Nosaltres el Valencians
- 2000: Jaume Sobrequés per Antoni Rovira i Virgili, història i pensament polític
- 2001: Gerard Horta per De la mística a les barricades
- 2002: Albert Ferrer per Federalisme i romanticisme. Visions de la unitat
- 2003: Núria Bou per Deesses i tombes. Mites femenins en el cinema
- 2004: Enric Vicent Sòria per La lentitud del mar. Dietari 1989-1997
- 2005: Ricard Torrents per Art, poder, religió o les sagrades famílies
- 2006: Ferran Garcia-Oliver per El vaixell de Genseric
- 2007: Albert Balcells per Llocs de memòria dels catalans
- 2008: Joan Lluis Llinás per L'home Montanià
- 2009: Quim Torra per Viatge involuntari a la Catalunya impossible
- 2010: Sam Abrams per Llegir Maragall, ara
- 2011: Mireia Sopena per Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els llibres d'Óssa Menor(19491963)
- 2012: Vicent Sanchis per Cinquanta anys després[1] (posteriorment, Valencians, encara)[2]
Referències
- ↑ «Vicent Sanchis, premi Carles Rahola amb un assaig sobre ‘Nosaltres, els valencians’». Nuvol.com, 28-09-2012. [Consulta: 14 desembre 2012].
- ↑ «Vicent Sanchis publica 'Valencians, encara', un crit optimista al futur del País Valencià». Ara.cat, 14-12-2012. [Consulta: 14 desembre 2012].