Primer moviment homosexual
Es denomina primer moviment homosexual el moviment de lluita pels drets LGBT que es va donar en les primeres tres dècades del segle XX, principalment a Alemanya, però també en uns altres països d'Europa i als Estats Units.[1][2]
El moviment té localizades les arrels en els escrits de mitjan segle XIX de Heinrich Hössli, Karl Heinrich Ulrichs i Károly Mária Kertbeny, els tres dins de la cultura de parla alemanya. Habitualment se situa el començament del primer moviment homosexual amb la creació el 1897 a Berlín del Wissenschaftlich-humanitäres Komitee de Magnus Hirschfeld.[3] Dins del moviment alemany hi va haver altres dos corrents importants liderats per Adolf Brand i Friedrich Radszuweit. Aquest moviment no només va publicar nombroses obraes i revistes sobre el tema, sinó que, malgrat les nombroses dificultats, es va implicar activament per aconseguir l'acceptació de l'homosexualitat en la societat i l'eliminació de l'article 175 del codi penal alemany, que convertia l'homosexualitat en il·legal.[3]
El moviment alemany es va estendre per Europa Occidental i els Estats Units, i el 1928 es va fundar la Lliga mundial per la reforma sexual, una organització internacional que, entre uns altres objectius, buscava l'acceptació de l'homosexualitat. Tanmateix, tot aquest moviment es va veure impossibilitat des de mitjan dècada de 1930 per l'ascens del feixisme i l'inici de la Segona Guerra Mundial, i va desaparèixer, però va deixar a Suïssa una llavor que permetria el naixement del moviment homòfil després de la guerra.
Precursors del moviment homosexual
Heinrich Hössli (1784-1864), un barretaire i assagista suís, que va publicar el primer volum de la seva obra Eros el 1836 i el segon el 1838, es pot considerar el primer activista homosexual de la història.[4] Al primer volum compara el tractament que rep l'«amor grec», com denomina l'homosexualitat, amb el que es va donar en segles anteriors als heretges i les bruixes.[4] A més a més, defensa que les característiques externes (com ara l'amanerament) no revelen res sobre les preferències sexuals. El segon volum es se divideix en dues parts: una antologia sobre l'amor masculí, amb obres gregues, romanes i perses principalment, i una segona, en la qual tracta de desmuntar nou prejudicis, incloent-hi el de la pedofília. La influència de Hössli va ser molt petita i els seus textos amb prou feines van tenir difusió.[4]
El primer gran activista gai va ser Karl Heinrich Ulrichs (1825-1895), un advocat de Hannover.[5] el primer a proposar una associació d'homosexuals. Ulrichs va publicar entre el 1864 i el 1865, amb el pseudònim Numa Numantius,[6] cinc pamflets amb el nom col·lectiu Forschungen über das Räthsel der mannmännlichen Liebe[5] («Estudis sobre l'enigma de l'amor de l'home per l'home») en el qual defensa la teoria del tercer sexe, anima muliebris virili corpore inclusa, una ànima de dona en un cos d'home,[6] i l'origen biològic de l'homosexualitat. Els escrits d'Ulrichs el converteixen en el primer teòric modern de l'homosexualitat i van tenir una certa importància per despertar l'interès d'alguns sexòlegs com ara Krafft-Ebing.[5][7] El 1867 va tractar de defensar l'abolició de l'article 175 en un congrès d'advocats a Múnich, però no va aconseguir ni acabar d'exposar el primer paràgraf abans de ser escridassat, i va ser així el primer homosexual que va sortir de l'armari públicament. Ulrichs també va classificar i nomenar els diferents tipus d'orientació sexual: l'«urning» o «uranier», per als homes homosexuals, i el «dioning» o «dionäer», per als homes heterosexuals,[5][6] una interpretació del discurs de Pausanies sobre les dues formas d'Eros,[8] les dues Afrodites del simposi de Plató. Aquestes denominacions no van tenir èxit i van ser desplaçades pel terme «homosexual», una paraula asèptica, creada per Károly Mária Kertbeny en una carta a Ulrichs.[9]
Károly Mária Kertbeny (1824-1882), nascut Karl Maria Benkert, va ser un periodista i traductor hongarès, ciutadà de l'Imperi Austro-Hongarès. Es va interessar pel tema homosexual de jove perquè va viure de prop dos suïcidis d'homosexuals. Tot i que sempre ho va negar, les seves ambígües relacions amb dones i la sensibilitat a la bellesa masculina que mostra en els seus diaris podrien indicar que Kertbeny mateix fos homosexual. El 1868 es va traslladar a viure a Berlín, on va conèixer Ulrichs i, encara que personalment no hi va haver afinitat, més tard van tenir una relació epistolar intensa. Kertbeny també va lluitar per l'abolició de l'article 143 del codi penal de Prússia, incorporat després a l'article 175 alemany.[9]
Referències
- ↑ Juan Antonio Herrero Brasas. «Los inicios de un movimiento emancipatorio: Alemania, las dos tradiciones.». A: La sociedad gay. Focas Ediciones, 2001.
- ↑ AA.VV.. «En marcha: Los origenes del movimiento a favor del derecho de los homosexuales». A: En clave gay. Todo la que deberíamos saber.. Editorial EGALES., 2001.
- ↑ 3,0 3,1 Wayne R. Dynes, Stephen Donaldson. Homosexuality and Government, Politics and Prisons (en anglès). Publicat per Taylor & Francis, 1992; (pàg. XI). ISBN 0815305559
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Kennedy, Hubert. «enlace». A: Claude J. Summers. Hössli, Heinrich. glbtq: An Encyclopedia of Gay, Lesbian, Bisexual, Transgender, and Queer Culture, 3 de març de 2004.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Ulrichs, Karl Heinrich. Forschungen über das Räthsel der mannmännlichen Liebe. Karl Heinrich Ulrichs (digitalitzat per Google Llibres), 1864. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «Ulrichs» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ 6,0 6,1 6,2 Osvaldo Bazan. Historia de la homosexualidad en Argentina Publicat per Marea Editorial, 2006. ISBN 9871307039.
- ↑ Kennedy H. Research and commentaries on Richard von Krafft-Ebing and Karl Heinrich Ulrichs (en anglès). J Homosex. 2001;42(1):165-78.
- ↑ John Peter Anton, George L. Kustas, Anthony Preus, Society for Ancient Greek Philosophy (U.S.) Essays in Ancient Greek Philosophy (en anglès). Publicat per SUNY Press, 1971. ISBN 0873956230.
- ↑ 9,0 9,1 Endres, Nikolai. «enlace». A: Claude J. Summers. Kertbeny, Károly Mária. glbtq: An Encyclopedia of Gay, Lesbian, Bisexual, Transgender, and Queer Culture, 24 de novembre de 2006.
Vegeu també