Vés al contingut

Priorat de Marcèvol

{{#coordinates:42 | 39 | 43,50 | N | 2 | 30 | 2,12 | E | type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Priorat de Marcèvol

Façana principal del priorat
Fitxa tècnica
Tipus monestir
Arquitecte desconegut
Acabament ca 1148
Localització Arboçols, Conflent
Estil romànic
Materials utilitzats pedra
El priorat, a l'esquerra l'església
Vista general de la muralla

El priorat de Marcèvol es troba a 560 metres d'altitud sobre un altiplà que domina la vall del Tet i mira cap al Canigó. Està situat en el nucli de Marcèvol, que pertany al municipi nord-català d'Arboçols, al Conflent. Va ser declarat "monument històric" l'any 1840.[1]

Història

El 1128 el bisbe d'Elna donà l'església i l'alou de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del monestir de Santa Anna de Barcelona. Era l'única dependència d'aquest orde a la Catalunya Nord. Vers el 1370 es va fortificar amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus. El 1381 li fou unit el monestir doble de Sant Jaume d'Illa.

Segurament el terratrèmol de Catalunya de 1428 i sobretot la dissolució de l'orde pel papa l'any 1484 va fer que entrés en decadència, i s'unís, successivament, a Santa Maria la Real de Perpinyà (1466) i a la comunitat de preveres de Vinçà (1476). En aquest temps foren refetes les voltes de l'església. N'ha desaparegut una absidiola, i la major és inutilitzada; la de migdia té restes d'una decoració mural romànica, amb un pantocràtor sobre fons d'estrelles.

Aquesta comunitat també va dedicar-se a l'organització de perdons a la Verge. Una tradició antiga hi associa un miracle de la mare d'un Papa, camí de Compostel·la, que seria sepultada a l'església parroquial. Llavors Marcèvol esdevé un lloc que atreu centenars de pelegrins amb l'esperança d'obtenir grades o indulgències. Aquest és l'aplec més famós de Conflent i cada tres de maig a Marcèvol encara se celebra una missa.

Venut com a bé nacional a la Revolució, es convertí en explotació agrícola. L'edifici, classificat monument històric al segle XIX, ha estat restaurat a partir dels anys 1970. Modernament s'hi ha instal·lat una comunitat laica, que té cura de la restauració de l'església (declarada monument nacional) i les dependències priorals.

Llista de priors

  • 1157 Bernat
  • 1186 Bonet
  • 1188 Pere
  • 1210-1224 Guillem de Cirac
  • 1236-1265 Bernat de Trana
  • 1265-1281 Bertran de Trilla
  • 1282-1288 Jaume d'Apiera
  • 1297-1306 Bernat
  • 1308 Guillem de Vira
  • 1317 Berenguer Despilonchs
  • 1338 Mateu
  • 1349-1356 Ainal
  • 1357-1365 Bernat de Roqueta (I)
  • 1363 Jaume Ferrer Sassola
  • 1368-1385 Bernat de Roqueta (II)
  • 1389-1428 Francesc Talamanca
  • 1428 Joan Besora
  • 1429 Bartomeu Berenguer de Vall-llebrera
  • 1466-1468 Joan Jaume Desvoló
  • 1476 Nicolau Ferrer de Galbes
  • 1482-1484 Pere Renart

L'església

La façana amb la portalada, de marbre blanc i rosat

L'església romànica, construïda en el transcurs del segle XII, fou molt malmesa en el terratrèmol esmentat. Les reparacions van ser realitzades a la fi del segle XV, amb la reconstrucció de la volta de la nau central i de la lateral nord.

L'interior, nau central

L'edifici s'organitza doncs avui en tres naus: la lateral sud i la central d'una part, i la lateral nord d'altra banda. Aquesta, reconstruït el 1496, va ser subdividida en capelles comunicades entre elles per obertures mesurades a aquest efecte. Ha perdut la seva absidiola, el que fa que la capçalera només compta amb l'absidiola meridional i l'absis major.

L'església és d'aparell regular, molt ben tallat, i els absis tenen una decoració d'arcuacions sobre una línia de mènsules. És notable la portalada, de marbre blanc i rosat. Un campanar de cadireta asimètric domina la façana d'entrada. Tot i que no hi ha cap indici que permeti afirmar-ho, possiblement en origen s'hi afegiren dos ulls més als quatre existents.

De la decoració interior només resta una pica romànica de pedra, un fragment esculpit d'una altre, i el fresc que representa el Crist en Majestat a l'absidiola sud.

L'entorn

Marcèvol dominat per l'església romànica de Santa Maria de les Grades, del segle XI

El paisatge és esplèndid: al nord, la Roca del Mora (775 m), a l'oest el Pic de Bau (1025 m), al sud, el cim mític dels catalans: el pic del Canigó (2.785 m). A alguns passos del priorat, la capella de Santa Maria de les Grades, del segle XI, domina el llogarret. Vestigis com ara un dolmen i un oppidum testimonien una ocupació humana des del neolític (4000 anys a C). Restes de conreus en feixes, de camins ramaders, l'alzina, la garriga, la vinya, marquen el terme de la petita vila d'Arboçols de la qual el llogarret de Marcèvol n'és agregat des del 1822.

Referències

  1. ↑ Referència n. PA00103949, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.

Enllaços externs

Bibliografia

  • DURLIAT, Marcel Roussillon Roman, Zodiaque, 1986. ISBN: 2-7369-0027-8.
  • MALLET, Géraldine Eglises romanes oubliées du Roussillon, Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN: 2-85998-244-2.
  • CAZES, Albert Marcèvol. Guide Turistique Prades: "Conflent", 1967
  • CORTS, Ramon; GALTÉS, Joan; MANENT, Albert Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya II Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, 2000 ISBN 9788439350217