Pritaneu
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Plantilla:Amagada2 |
[[Categoria:Articles sense referències des Plantilla:Deod']]
| Aquest article defineix dos o més conceptes. Podeu col·laborar amb la Viquipèdia desambiguant-lo. |
[[Categoria:Articles per desambiguar des Plantilla:Deod']]
Pritaneu (Prytaneium o Prytaneum) era el nom donat pels antics grecs al cor de cada ciutat que es representava per un foc etern que cremava a un altar a l'edifici anomenat Pritaneu, igual que un foc cremava a les cases privades en un altar domèstic al pati interior.
El eleans són els primers que van mantenir aquest foc dia i nit. A Atenes els ambaixadors estrangers eren rebuts al Pritaneu. En aquest lloc també passaven dia darrera dia els successius pritanes o presidents del senat i altres ciutadans distingits per serveis a l'estat, privilegi garantit a vegades de manera perpetua i altres per temps limitat.
El foc de cada ciutat es portava a les seves colònies; si alguna vegada s'extingia el foc, s'havia de tornar a portar de la ciutat mare. Finalment el Pritaneu va esdevenir símbol de la independència dels estats i així l'assenyala Tucídides, i s'havia estès per tota Grècia.
El Pritaneu d'Atenes era sota l'acròpoli, a la seva part nord, i fou originalment un lloc per assemblees.
Antigament van existir pritanes equivalents a magistrats suprems, a diversos estats grecs com Còrcira, Corint, Milet i altres. A Rodes existien pritanes al segle I aC. A Atenes els pritanes eren una magistratura secundaria (després d'arcont) amb funcions judicials, que jutjaven a l'edifici del Pritaneu; aquesta cort va perdre amb el temps la seva importància especialment quan es va crear la cort d'Helea i fou inclosa dins la cort dels efetes. Les lleis de Soló es van gravar en tauletes dipositades al Pritaneu. El lloc d'aquest fou canviat a un punt més baix en temps de Pèricles.