Propà
| Propà | |
|---|---|
| Estructura simplificada d'una molècula de propàMolècula de propà mostrant tots els àtomsModel en 3D d'una molècula de propà | |
| Fórmula molecular | CH3CH2CH3 C3H8 |
| Nomenclatura SMILES | CCC |
| Massa molar | 44.096 g/mol |
| Aspecte | Gas incolor |
| Nombre CAS | [74-98-6] |
| Propietats | |
| Densitat i fase | 1.83 kg/m3, gas 0.5077 kg/L, líquid, |
| Solubilitat en aigua | 0.1 g/cm3 (37.8°C) |
| Punt de fusió | −187.6 °C (85.5 K) |
| Punt d'ebullició | −42.09 °C (231.1 K) |
| Moment dipolar | 0.083 D |
| Grup de simetria | C2v |
| Perills | |
| Classificació UE | Extremadament inflamable (F+) |
| NFPA 704 |
|
| Frases R | R12 |
| Frases S | S2, S9, S16 |
| Punt d'inflamabilitat | -104 °C |
| Temp. autoignició | 432 °C |
| Temperatura màxima de combustió |
2385°C |
| Límit d'explosió | 2.37–9.5% |
| RTECS | TX2275000 |
| Compostos relacionats | |
| Compostos relacionats | Età butà |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat | |
El propà en condicions normals és un gas inodor i incolor. És un hidrocarbur alifàtic de fórmula química C3H8:
- CH3 - CH2 - CH3
El propà se sol obtenir a partir del gas natural o dels gasos dels processos de "cracking" produïts en les instal·lacions petroquímiques.
El principal ús del propà és l'aprofitament energètic com a combustible. A causa del menor punt d'ebullició que el butà i el major valor energètic per gram, a vegades es barreja amb aquest, o s'utilitza propà en comptes de butà. En la indústria química és un dels productes de partida en la síntesi del propè, també s'utilitza com a gas refrigerant (R-290) o com a gas propulsor en aerosols.
Enllaços externs
- fitxa de perillositat del propà (castellà)
| Alcans | |||||||||||||||||||||||||||||||
|
Metà |
| |
Età |
| |
Propà |
| |
Butà |
| |
Pentà |
| |
Hexà |
|||||||||||||||||||||
|
Heptà |
| |
Octà |
| |
Nonà |
| |
Decà |
| |
Undecà |
| |
Dodecà |
| ||||||||||||||||||||