Psicopatia

[[Categoria:Articles sense referències des Plantilla:Deod']]

La psicopatia és una alteració o trastorn de la personalitat, ja que les capacitats cognitives i de percepció de la realitat d'un psicòpata (persona amb psicopatia) estan intactes. En l'actualitat no es considera del tot com una malaltia.

Una personalitat psicopàtica no es restringeix a l'assassí en sèrie, tal i com es presenta l'estereotip de psicòpata més estès en la nostra societat^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]. Un psicòpata pot ser una persona simpàtica i amb un comportament relativament afable, com el protagonista de la sèrie de televisió Dexter. Però si hagués de cometre un crim, ho faria sense sentir-se culpable.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]

No necessàriament han de causar algun mal, però si fan alguna cosa que beneficiï algú, és en realitat només per egoisme, per al seu benefici propi.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]

En alguns casos, les persones psicòpates tenen conductes criminals; i sempre sense cap sentiment de culpabilitat, malgrat que tenen plena consciència dels seus actes; ho fan d'una forma totalment racional, i és per això que en un jutjat se'ls castiga amb la mateixa pena que a una persona normal.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]

La major part dels psicòpates no cometen crims, però no dubten en mentir, manipular, enganyar i fer mal per aconseguir els seus objectius sense sentir cap por o remordiment.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]

Etimologia

La paraula psicòpata prové del grec, i vol dir "malalt de la ment".

El cervell d'un psicòpata

Mitjançant un escàner, es pot observar com els estímuls relacionats amb les capacitats d'empatia es troben absents en el lòbul prefrontal de l'encèfal en el cas dels psicòpates, ja que pel que se sap de neurologia^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']], el lòbul prefrontal és el mecanisme principal dels raonaments morals, i en el cas del psicòpata, es troba inactiu davant un estímul que suggereixi empatia cap a les persones. ^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]

Tractaments

La psicopatia és incorregible,^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] encara que es poden utilitzar medicaments antipsicòtics per a reduir la impulsivitat i es pot dur a terme una rehabilitació conductual amb una alta disciplina; però les teràpies de rehabilitació habituals no només són ineficaces, sinó perilloses^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]. Ja que un psicòpata és incapaç d'empatitzar, i que l'empatizació cap a les seves víctimes és el pilar principal de tot procés de rehabilitació social pel que passen els delinqüents, la rehabilitació dels psicòpates s'està basant en l'egoisme d'ell mateix, fomentant una conducta que li reporti beneficis i eviti problemes.

Causes físiques de la psicopatia

El que determina que una persona tingui una conducta de tendència psicopàtica, té a veure amb l'ADN^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']], que seria responsable d'una predisposició genètica. De vegades, però, amb això no n'hi ha prou; i hi té un paper important l'entorn en què ha crescut l'individu. Si la persona ha tingut una infància dura ja sigui per maltractaments per part dels pares o alguna vivència que l'hagi traumatitzat, aquesta persona té un percentatge elevat de probabilitats de desenvolupar una personalitat psicopàtica; sempre que hi hagi la predisposició genètica.