Vés al contingut

Pterophyllum altum

De Viki.cat
Infotaula d'ésser viuPterophyllum altum
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

Pterophyllum altum és una espècie de peix de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes. El Pterophyllum altum és el peix nacional de Veneçuela i la imatge d'aquest peix apareix en alguns bitllets del país.

Morfologia

Fitxer:OrnicoAngelFish3800ppx7.jpg
Grup de Pterophyllum altum

Aquesta espècie és la més gran de les tres que pertanyen al gènere Pterophyllum. En estat salvatge s'han documentat exemplars superiors als 50 cm (des de la punta de l'aleta dorsal fins a la punta de l'aleta anal). En captivitat però, no s'han trobat exemplars que sobrepassin els 40 cm.

El seu color base natural és el plata amb tres franges verticals de color marró / vermell i estries vermelles a les aletes. Aquesta espècie pot mostrar l'aleta dorsal recoberta d'un color blau / verd amb taques de color vermell quan madura. A més quan s'excita presenta un punt opercle de color negre.

La característica d'aquesta espècie és una incisió aguda o punt per sobre de les fosses nasals (sagnia supraorbitario). Tots els verdaders espècimens "Orinoco Altum" mostren aquesta característica, mentre que els híbrids comercials dels encreuaments amb Pterophyllum scalare, que de vegades fan alguns criadors per vendre'ls com "Orinoco Altum", no pot presentar el tret o pot aparèixer en un grau menor. El veritable "Orinoco Altum" salvatge és un dels peixos tropicals més difícils de reproduir en captivitat.

Hàbitat i distribució geogràfica

La majoria dels P. Altum es troben normalment en les aigües ben oxigenades i molt suaus dels afluents de l'Orinoco Mitjà i Superior, desprès de la serra de l'Escut Guayanés, ja que prefereixen un rang de pH entre 4,5 a 5,8. Aquestes són les aigües negres transparents que presenten una conductivitat gairebé nul · la. El rang de temperatura d'aquestes aigües està entre els 26 i 29 °C. També es troben a les planes inundades dels rius Atabapo i Inírida, baixant les planes inundades dels rius Casiquiare i Guainía, on neix el riu Negre, abans d'entrar en territori brasiler.

En l'aquari

El P. Altum s'ha adaptat correctament a la vida en captivitat.

Encara que els requisits pel seu manteniment no varien gaire dels del P. scalare, aquesta espècie es recomana a aquariòfils de nivell intermedi-avançat a causa del escrupolós manteniment que requereix per a una bona salut.

Reproducció

A diferència dels P. scalare, que prefereixen fresar en les fulles submergides de les plantes i els arbres de la selva inundada, el P. altum prefereix fresar en les arrels i branques d'arbres submergits en corrents d'aigua moderats.

Referències

  1. ↑ Heckel, J. J., 1840. Johann Natterer's neue Flussfische Brasilien's nach den Beobachtungen und Mittheilungen des Entdeckers beschrieben (Erste Abtheilung, Die Labroiden). Ann. Wien. Mus. Naturges. v. 2: 325-471, Pls. 29-30.
  2. ↑ BioLib (anglès)
  3. ↑ Pellegrin, J., 1903. Description de Cichlidés nouveax de la collection du Muséum. Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 1) v. 9 (núm. 3): 120-125.

Bibliografia

  • Ahl, E., 1928: Übersicht über die Fische der südamerikanischen Cichliden-Gattung Pterophyllum. Zoologischer Anzeiger v. 76: 251-255.
  • Anònim, 2001. Fish collection database of the National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
  • Axelrod, Herbert Richard (1996): Exotic Tropical Fishes. T.F.H. Publications. ISBN 0-87666-543-1.
  • Bassleer, G., 1997. Color guide of tropical fish diseases: on freshwater fish. Bassleer Biofish, Westmeerbeek, Bèlgica. 272 p.
  • Bassleer, G., 2003. The new ilustrated guide to fish diseases in ornamental tropical and pond fish. Bassleer Biofish, Stationstraat 130, 2235 Westmeerbeek, Bèlgica, 232p.
  • Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8. Any 1990.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. 2905. ISBN 0-940228-47-5.
  • Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Myers, G. S., 1940: Suppression of some preoccupied generic names of fishes (Kessleria, Entomolepis, Pterodiscus and Nesiotes), with a note on Pterophyllum. Stanford Ichthyological Bulletin v. 2 (núm. 1): 35-36.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Riehl, R. i H.A. Baensch, 1996. Aquarien Atlas, Band 1. 10a. edició. Mergus Verlag GmBH, Melle, Alemanya. 992 p.
  • Römer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
  • Schultz, L. P., 1967: Review of South American freshwater angelfishes - genus Pterophyllum. Proceedings of the United States National Museum v. 120 (núm. 3555): 1-9.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.