Puigllonell
| Puigllonell | |
 Masia de Puigllonell | |
| Masia | |
|---|---|
| Territori | Catalunya |
| Regió | Metropolità |
| Comarca: | Vallès Oriental |
| Municipi: | L'Ametlla del Vallès |
| Poble: | L'Ametlla del Vallès |
| Coordenades | |
| Altitud | 605 msnm |
| Estat | En perfecte estat d'ús |
Puigllonell, que, atesa l'etimologia, com demostra Joan Coromines, hauria de ser Puigllunell[1], és una masia històrica de l'Ametlla del Vallès, al Vallès Oriental. És al nord del terme municipal, a prop del cim del Puiggraciós i del Serrat de l'Ocata, del qual forma part, llinda amb Bigues i Riells.[2] És a prop i al nord-est de la Plaça de Sant Bartomeu.
La finca és coneguda amb aquest nom des del 1538, i és el resultat de la fusió entre el Mas Puig i el Mas Llunell que apareixen documentats a finals del segle XII. Tot i ser els Puigllonell una nissaga ametlletana important, el fet de viure a la part muntanyosa del terme els allunyà de les activitats més quotidiànes de la comunitat veïnal. El 1851 l'hereva dels Puigllonell es casà amb Genís Antoja, de Ca n'Antoja, al centre del poble, de manera que a la generació següent desapareixia el cognom Puigllonell.
A mitjan segle XX es va urbanitzar una bona part de les seves terres, donant pas a l'actual barri del Serrat que acull una quarta part de la població del terme.
El mas és de començaments del segle XIII, amb una ampliació cap al 1599 amb finestres i porta gòtica. La galeria amb vistes a la vall Roja i la vall del Tenes és del 1851, un cop el mas canvià de propietaris.
Vegeu també
Referències
- ↑ Coromines, Joan. «Puigllunell». A: Onomasticon Cataloniae. vol. II. A-BE. Barcelona: Curial, 1994, pàg. 191. ISBN 84-7256-889-X.
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya
Bibliografia
- Puig i Roca, Jordi. Masies de l'Ametlla del Vallès: l'estructuració d'un territori durant mil anys. Ametlla del Vallès: Ajuntament de l'Ametlla del Vallès, 2007. ISBN 9788493398941.
