Qüestió Romana

La Qüestió Romana fou el conjunt de fets que conduïren a l'ocupació i desaparició dels Estats Pontificis durant el procés d'unificació italiana. Aquesta desaparició de facto mai no fou acceptada pel Papa que regnant, Pius IX. Aquest es negà a reconèixer el nou govern italià, excomunicà el rei Victor Manuel II i va prohibir als italians participar en la vida política italiana. Durant els anys posteriors els Papes que van succeir Pius IX, Lleó XIII (1878-1903), Pius X (1903-1914) i Benet XV (1914-1922), van considerar-se presoners als palaus del Vaticà i no van restablir les relacions amb Itàlia. Pius X (1922-1939) va solucionar la polèmica firmant amb el govern italià de Mussolini, els anomenats Pactes del Laterà, l'11 de febrer del 1929,^[1] on el Papa reconeixia Itàlia com a estat i els italians reconeixien al Papa la sobirania sobre el Vaticà, que quedava establert com a estat independent gràcies a aquests acords.

Referències

↑ Kertzer, David I. Prisoner of the Vatican: The Popes' Secret Plot To Capture Rome From The New Italian State (en anglès). Houghton Mifflin Harcourt, 2006, p.292. ISBN 0618619194.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qüestió Romana

«Qüestió Romana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
De Cesare, Raffaele. The Last Days of Papal Rome. London: Archibald Constable & Co., 1909.

[1] Kertzer, David I. Prisoner of the Vatican: The Popes' Secret Plot To Capture Rome From The New Italian State (en anglès). Houghton Mifflin Harcourt, 2006, p.292. ISBN 0618619194.

[1]