Quatre Llibres
Sishu o els Quatre Llibres (en xinès 四书, en pinyin Sìshū) formen part de l'anomenat cànon confucià, conjunt d'escrits que composen el corpus de literatura confuciana. Van ser ordenats i publicats definitivament al segle XII dC per Zhu Xi, afegint-se als Cinc Clàssics i sent completats per diversos altres Clàssics, arribant així fins a tretze. Són compilacions de dites de Confuci i Menci i de comentaris dels seus deixebles. [1]
Els Quatre Llibres són:[1]
- Lun Yu (Analectes de Confuci o Converses de Confuci), un conjunt de màximes de Confuci que formen la base del seu moral i filosofia política.
- Daxue (El Gran Ensenyament), que tracta de qüestions socials i polítiques i que de fet és un capítol del Li Ji o Registre dels ritus amb comentaris atribuïts a Confuci i els seus deixebles.
- Zhong Yong (El mig invariable), interpretació metafísica del pensament de Confuci, feta probablement pel seu nét Zi Si. A l'origen també era un capítol del Li Ji.
- Mengzi (el Llibre de Menci), converses del filòsof homònim, un dels principals seguidors de Confuci.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 [Enciclopèdia Catalana on line [Consulta:20 juny 2011]