Quedlinburg
| |||
| Localització | |||
| Fitxer:Karte Quedlinburg in deutschland.png | |||
| Municipi d'Alemanya | |||
| Estat • Estat federat • Districte |
Alemanya Saxònia-Anhalt Districte urbà | ||
| Superfície | 78,15 km² | ||
| Altitud | 123–182 msnm | ||
| Població (2005-06-30) • Densitat |
22.795 hab. 291,68 hab/km² | ||
| Coordenades | n/d | ||
| Dirigents: • Alcalde/essa: |
Eberhard Brecht (SPD) | ||
| Codi postal | 06484
| ||
| Prefix de telèfon | 03946 | ||
| Matrícula | HZ (abans: QLB) | ||
| Web | |||
Quedlinburg és un ciutat de l'estat federat de Saxònia-Anhalt a Alemanya. Es troba al sud de l'estat a la riba del riu Bode.
La ciutat ja es mencionada l'any 922, compta amb un conjunt únic de mil dues-centes cases de bigues entramades construïdes al llarg de sis segles, la plaça del mercat, amb el seu Ajuntament barroc, el castell i l'església diocesana amb el tresor catedralici.
Quedlinburg és el principal conjunt de cases de bigues entramades d'Alemanya, per la qual cosa el conjunt de Església Col legiata, Castell i Ciutat vella de Quedlinburg han estat declarats per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat l'any 1994.
| Patrimoni de la Humanitat · UNESCO | |
|---|---|
| Quedlinburg | |
| [[Fitxer:Plaça del Ajuntament|200px|{{{peu}}}]] Plaça del Ajuntament | |
| Tipus | Cultural |
| Criteris | iv |
| ID | 535rev |
| Regió * | Europa |
| Inscripció | 1994 (18a sessió) |
| Coordenades | |
| * Segons les regions de la UNESCO. | |
Història
Els primers assentaments humans daten del neolític. Des de llavors, la zona es va mantenir permanentment habitada i fou esmentada per primera vegada en un document del rei germànic Enric I el 22 d'abril de 922, que es troba avui dia a la abadia de Convey. Després de la mort d'Enric I, la seva segona esposa santa Matilde va fundar el 936 al turó del castell un convent de monges, l'Abadia de Quedlinburg, com a memorial del seu marit.
La primera abadessa al segle X d'aquest convent va ser Matilde, la filla de l'emperador Otó I i de la seva dona Santa Adelaida. Es va construir un palau imperial el complex abastava la pròpia turó, el camp de tornejos i l'església de Sant Wiperti. En ell va tenir lloc a 973 una reunió de la dieta en la qual Boleslav I, duc de Bohèmia i Mieszko I, duc dels Polan, van retre homenatge a l'emperador.
Al nord d'aquest palau, Otó III col·loca en 994 la primera pedra d'una ciutat i la dota de mercat i drets d'encunyació de moneda i de duana. Originalment construïda per impulsar l'economia del monestir, en els segles posteriors es va desenvolupar una creixent rivalitat entre la ciutat i el convent.
La ciutat va passar a pertànyer a la lliga de ciutats de Baixa Saxònia a 1384 i a la Lliga Hanseàtica el 1426. El 1477 l'abadessa resol la rivalitat existent a favor seu amb la força de les armes. Quedlinburg se separa de totes les lligues a les quals pertanyia i ha de sotmetre's de forma absoluta. El Roldán, símbol de la independència de la ciutat, és enderrocat.
Durant la Guerra dels Trenta Anys té lloc el creixement urbà de Quedlinburg. Moltes de les mil dues-centes cases de bigues entramades corresponen a aquesta època. Entre elles va ser construïda laStänderbau, la casa d'aquest tipus més antiga de Alemanya.
Durant el segle XIX va tenir lloc el desenvolupament del cultiu de flors i amb això va arribar a la ciutat una certa bonança econòmica. Aquesta bonança va propiciar la construcció d'una sèrie de viles d'estil art nouveau.
En 1936 Heinrich Himmler va utilitzar les esglésies de Sant Wipperti i Sant Servaci al turó del castell per la benedicció de les banderes de les SS. El motiu era la commemoració dels mil anys de la mort de Enric I (936-1936), de qui Himmler es veia com la seva reencarnació.
Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat no va patir greus danys. No obstant això, les autoritats de la RDA no van aconseguir evitar el deteriorament del patrimoni de la ciutat tot i, entre altres mesures, l'arribada de restauradors i obrers especialitzats polonesos. Es va arribar a considerar la demolició de la ciutat vella i la seva reconstrucció en estil socialista. Tanmateix, el projecte no va prosperar per manca de fons. A partir de la reunificació a 1990, s'han vingut invertint importants sumes en la restauració del conjunt arquitectònic de la ciutat.
Fills il·lustres
- Karl Schröeder (1848-1935), violinista i compositor musical
- Henry Rolle (1718-1785) músic i compositor
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
