Queronea
Queronea (grec antic Χαιρώνεια, Khairốneia , llatí Chaeroneia) és una ciutat i un municipi pertanyent a la Prefectura de Boeocia, a la desembocadura del riu Cefís i contigua a la regió de la Fòcida. Aquesta ciutat es va fer famosa a la història per haver estat l'escenari de batalles molt importants i decisives per al futur d'Atenes.
A Queronea hi va néixer Plutarc que també hi va morir. Va existir encara durant l'imperi romà i es dedicava al refinament d'olis de flors, que s'usaven com a remei contra el dolor. Va desaparèixer a l'edat mitjana.
El seu lloc l'ocupa avui la ciutat de Kápurna, i en queden molt poques restes de la ciutat antiga.
Ciutat de poca importància política (fou depenent d'Orcomen) però va ser de gran importància militar.
Història
Es cèlebre per les batalles que s'hi van lliurar:
- La primera el 447 aC. Queronea estava en poder dels partidaris d'Atenes que exercien la supremacia a Beòcia, i un cop d'estat va donar el poder al partit rival. Els atenencs van enviar a Tòlmides amb un petit exercit i va recuperar la ciutat però fou derrotat a les rodalies, a la plana entre Queronea i Coronea, per una aliança beòcia contraria a Atenes. Tòlmides va morir a la batalla i Atenes va perdre la supremacia a Beòcia.
- El 424 aC es va formar un complot per entregar la ciutat als atenencs. El projecte fou descobert i la ciutat ocupada per una força beòcia. A la guerra fòcida, la ciutat fou assetjada sense èxit per Onòmarc, el líder foci, i després fou ocupada pel seu fill Falecos.
- El 7 d'agost de 338 aC es va lliurar la mes coneguda de les batalles, en la que Filip II de Macedònia va derrotar a les forces d'atenencs i beocis i va acabar a la llibertat de Grècia que va quedar sota influència macedònia.
- La darrera gran batalla de Queronea es va lliurar el 86 aC durant la primera guerra mitridàtica i en ella el romà Luci Corneli Sul·la va derrotar els generals de Mitridates VI Eupator del regne del Pont.
- La batalla del riu Cefís , famosa batalla entre els catalans i els francs del 13 març 1311. La companyia catalana va derrotar als francs i va prendre el control de gran part del sud de Grècia. Els turcoples (soldats turcs de religió cristiana) van participar del costat dels catalans. La batalla es descriu a la crònica d'en Ramon Muntaner, que hi va participar.[1]
- Batalla entre grecs i turcs en 1823 i 1825 durant la revolució grega (1821-1828).
Excavacions
El lloc de la fossa comuna tebana va ser excavat el 1879-80 per P. Stamatakis, i el lloc prehistòric de Magoula Balamenou ho va ser 23 anys més tard per l'arqueòleg G. Soteriadis.
Vegeu també
Referències
- ↑ Antonio Rubió y Lluch. El record dels Catalabs en la tradició popular, històrica i lterària de Grécia. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 15–. ISBN 978-84-8415-318-4 [Consulta: 12 març 2013].
Enllaços externs
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|31|Plantilla:Puntdecimal|N|22|50|Plantilla:Puntdecimal|E|region:GR-NA_source:ptwiki_type:city|primary|name=}}