Vés al contingut

Quina roja

De Viki.cat
Infotaula d'ésser viuQuina roja
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

La Quina roja,[1] Cascarilla colorada , Chinchona (Cinchona succirubra Pavon o Chinchona pubescens Vahl), és un arbre de la família de les Rubiàcies, del genere Chinchona (Cincones).

El nom de Cincona es dona a diverses espècies de la família de les Rubiacies, del gènere de les Chinchones sp. El que s'anomena popularment com Quina, Cascarilla o Chinchona és l'escorça de l'arbre d'aquestes espècies, essent la Quina Roja la escorça que s'extreu de l'espècie Cinchona succirubra Pavon o Chinchona pubescens Vahl.

Distribució

La Quina roja es originaria de Sud Amèrica, dels Andes equatorials (des de Colòmbia, Perú, Equador fins a Bolívia). Actualment també es cultiva a zones de clima tropical de Àsia, Sud Amèrica i Àfrica, com les Índies occidentals, Cap Verd, Micronèsia, les illes Galápagos i Hawaii.

Descripció morfològica

La quina es una arbre de copa globosa irregular, densa, que pot créixer fins a uns 15 m d'altura aproximadament. Te rel axonomorfa i la seva tija es llenyosa amb branques pubescents.

L'escorça es diferencia per estar formada per lamines primes, de superfície externa gris marronosa i superfície interna vermellosa. L'escorça te una fractura fibrosa.

Les fulles són enteres , simples, peciolades, estipulades i de disposició oposades o decussades. Tenen textura coriàcia i formes oblongues o el·líptiques.

És una planta hermafrodita actinomorfa, de flors de 4-5 sèpals soldats i corol·la tubular de 5 pètals d'un color que va del blanc al vermellós. Les flors es troben en inflorescència cimosa de tipus panícula.

Els òrgans reproductors estan formats per l'androceu de 4 estams poliadelf, opositipètals i el gineceu d'ovari ínfer i bicarpel·lar.

El fruit és una càpsula oblonga de color marró fosc, glabra i amb ranures longitudinals.

Farmacologia

Composició química

Droga: Escorça

Principis actius:

Usos medicinals

S'usa l'escorça dessecada de Chinchona pubescens Vahl (C. succirrubra) o de les seves variants o híbrids. Ha de tenir un 6,5% d'alcaloides totals, dels quals un 30%-60% han de ser del tipus de la quinina.[2]

Les indicacions aprovades per la comissió E del Ministeri de Sanitat alemany són: Inapetència i dispèpsies hiposecretores.

Tradicionalment també s'usa contra la febre, per tractar la grip, en casos de convalescència i contra la malària o paludisme.

En ús extern, serveix per tractar afeccions cutànies tals com la ulcera cutània o alteracions del cuir cabellut que cursen amb descamacions.

La quinidina [3] s'usa en la profilaxis d'arítmies cardíaques, taquicàrdia paroxística i fibril·lació auricular, ja que es antifibril·lant i estabilitzant de les membranes de la cèl·lula miocàrdica.

Accions farmacològiques

Toxicitat

No s'ha indicat cap tipus de toxicitat. L'ús perllongat o dosis elevada pot provocar nàusees i vòmits, dolor abdominal, alteracions de l'audició i de la visió, mal de cap i erupcions cutànies.

Contraindicacions

  • Embaràs, perquè te efecte oxitòcica (estimulant del part)
  • Hipersensibilitat a la quina o algun dels seus components
  • Administració juntament amb digitàlics o anticoagulants, perquè potencien la seva acció.
  • En casos de gastritis i ulceres gastroduodenals

Efectes secundaris

Es donen per Hipersensibilitat a la quina, produint al·lèrgies cutànies o febre. També s'ha associat a algun cas d'hemorràgia per trombocitopènia

Galeria d'imatges

Referències

Bibliografia

  • Pamplona Roger, Jorge D., Enciclopedia de las plantas medicinales. 1ª Edició, 1995. Safeliz Toledo (Espanya)
  • Berdonces i Serra, J. L. (1998) Gran enciclopedia de las plantas medicinales el dioscórides del tercer milenio [terapia natural para el tercer milenio]. Tikal Ediciones. ISBN 84-305-8496-X.
  • Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X. 
  • BOLÒS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
  • AGUILELLA, A. & PUCHE, F. (2004). Diccionari de botànica. Universitat de València. València. ISBN 84-370-5915-1

Enllaços externs