Quint Pompeu Aule

Quint Pompeu Aule (Quintus Pompeius o Pompaeus A. F. L. N.) fou fill d'Aule Pompeu i d'extracció humil. Es va destacar segurament com orador ja que l'esmenta Ciceró i el 141 aC va arribar a cònsol sens dubte després de seguir tot el cursus honorum. Va exercir el consolat junt amb Gneu Servili Cepió IV. La seva elecció li va costar enemistar-se amb Escipió.

Després del seu consolat fou enviat com a procònsol a l'Hispània Citerior com a successor de Quint Cecili Metel (Fabi Màxim Servilià era governador a l'Hispània Ulterior). No va aconseguir cap victòria rellevant i encara fou derrotat diverses vegades pels celtibers sense poder fer res al setge de Numància on les seves tropes, acampades a l'hivern davant els murs de la ciutat, van morir en gran nombre de fred i malalties; per evitar les critiques va proposar un acord de pau amb els numantins dels que va requerir una rendició incondicional, però privadament només demanava alguns hostatges, l'entrega de captius i desertors i trenta talents de tribut, i en aquestes condicions els numantins van accedir a la pau.

Quan va arribar el successor de Pompeu, Marc Popil·li Laenes IV (139 aC) va denunciar el tractat encara que havia estat signat fins i tot per alguns oficials del seu propi exèrcit; els numantins van apel·lar al senat i Laenes va enviar a aquest la qüestió; descobert l'engany de Pompeu, el senat va declarar el tractat nul i la guerra es va reprendre; Pompeu no fou acusat per els fets del tractat, però fou acusat d'extorsió a la província, si bé finalment fou absolt, tot i que persones molt eminents havien donat testimoni en contra seva (com Quint Cecili Metel Macedònic o Luci Cecili Metel Calb).

Pompeu, potser pel seu origen, gaudi del favor popular i fou escollit censor el 131 aC junt amb Quint Cecili Metel Macedònic, la primera vegada que dos censors eren plebeus.