Quint Publili Filó

Quint Publili Filó (Plantilla:Language with name) fou un magistrat romà i general destacat a la Segona Guerra samnita. Fou quatre cops cònsol de Roma, mestre de la cavalleria i pretor.

El 339 aC fou cònsol juntament amb Tiberi Emili Mamercí, i va derrotar els llatins. Al mateix any fou nomenat dictador a proposta del seu col·lega, i com a tal va proposar les leges Publiliae Philonis, que van abolir l’assemblea patrícia de la Cúria i en la practica van elevar als plebeus al mateix rang que els patricis. Per imposar aquestes normes va haver de fer valdre la seva autoritat del càrrec sobre els patricis, i probablement tenia l’acord tàcit del Senat. Les lleis Publílies eren tres: la primera que establia el senatusconsultum com a validació dels plebiscits i donava força legislativa als comicis tribunats; la segona establia que les lleis establertes fora dels comicis tribunats, es a dir establertes pels comicis centuriats, havien de ser confirmades per la Cúria, però prèviament a la votació (es a dir s’eliminava el dret de veto); i la tercera establia que un dels dos censors havia de ser plebeu. Potser hi va haver una quarta llei que establia que en anys alterns el pretor seria plebeu.

El 337 aC fou el primer pretor plebeu; el 335 aC fou magister equitum del dictador Luci Emili Mamercí Privernes; i el 332 aC fou censor amb Espuri Postumi Albí, i durant la censura es van afegir les tribus Mètia i Escàptia, i es va donar ciutadania als acerrans.

El 327 aC Filó fou cònsol per segona vegada amb Luci Corneli Lèntul. Fou enviat contra Paleòpolis, al sud d’Itàlia, que va assetjar, però no va poder conquerir abans del final del seu mandat i el seu imperium fou prorrogat com a procònsol per mitjà d’un senatusconsultum i un plebiscit (fou el primer procònsol de la història romana). A l’any següent (326 aC), durant la Segona Guerra Samnita va conquerir Paleòpolis mercès a la traïció de dos ciutadans, Carilau i Nimfi, que van expulsar a la guarnició samnita i van obrir les portes als romans. A la seva tornada a Roma va celebrar un triomf.

El 320 aC fou cònsol per tercera vegada amb Luci Papiri Cursor Mugil·là; els dos homes considerats els dos generals més grans del seu temps, i la designació fou per sobreposar-se a la gran derrota del 321 aC a la batalla de les Forques Caudines. Els dos cònsols van anar al Samni, i van assetjar Lucèria. Cursor fou atacat al seu camp per un exèrcit samnita que venia a aixecar el setge, però va rebre l’oportuna ajuda del segon exèrcit romà dirigit per Filó que va derrotar els samnites.

El 315 aC fou cònsol per quarta vegada altre cop amb Luci Papiri Cursor Mugil·là; els cònsols d’aquest any no són esmentat per Tit Livi que diu simplement que els cònsols del 315 aC van restar a Roma i la guerra fou conduïda pel dictador Quint Fabi Màxim Rul·lià.