Ràtzia de 935
| ||||||||||||||||||||
Abd al-Rahman III es proclamà califa l'any 929, va trencar tots el lligams amb el califat de Bagdad, i va iniciar les lluites contra els sobirans cristians el 929, que en morir el rei franc Carles III de França no reconegueren els reis Robert I i Raül I de França.
El mes de juny 935 un estol musulmà comandat per Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama[1] composat per quaranta naus, vint d'elles brulots carregats de nafta i enginys bèl·lics marítims, i vint que transportaven mil homes de l'exèrcit regular i dos mil mariners per atacar el regne franc va sortir d'al-Mariyya.[2]
El comandant es dirigí primerament a Mallorca, on va romandre per completar la seva inspecció, i l'1 de juliol, salpà en direcció a l'Empordà, arribant a Pals el 5 de juliol, que fou assetjat. Els defensors sortiren de la fortalesa el 6 de juliol per combatre i els musulmans s'hi enfrontaren, lluitant des de la matinada fins la tarda. Els francs foren vençuts i tres-cents dels seus homes foren morts. L'estol es dirigí llavors cap Empúries, on els francs disposaven de port i drassana, que fou assetjada per terra i mar, cremant les naus del port i els ravals de la ciutat, matant tothom que hi trobaren, uns quatre-cents homes. Els habitants dels voltants i les guarnicions dels castells que eren a prop, en assabentar-se de l'atac, entraren a la ciutat per defensar-la.
El 8 de juliol quinze naus lleugeres i reforçades foren enviades a Torroella de Montgrí[3] pujant pel Ter, atacant els voltants, mentre que la resta de l'estol les seguí l'endemà. En retornar a la desembocadura del riu, es van enfrontar amb els francs, comandats per Paulo, Poc més tard, ja de retorn cap al sud, van combatre novament amb els francs comandats per Bellido, i van derrotar l'estol de Barcelona el 15 de juliol. En la seva navegació cap al sud eren seguits per l'exèrcit franc, al que novament van derrotar un cop a la costa el 23 d'agost, i finalment l'estol es dirigí a Turtusha.
Conseqüències
Gausfred participà en l’atac marítim a les terres de l'Ebre ajudant al comte Sunyer de Barcelona.[4] Després de la destrucció del poder naval dels comtats catalans i malmeses les drassanes d'Empúries i la derrota de Sunyer I a mans d'Ahmad ibn Muhammad ibn Iliàs,[5] el 936 els comtes catalans reconegueren Lluís IV de França com el seu sobirà.
Sunyer[4] i Gausfred d'Empúries atacaren les terres de Turtusha i Balansiya el 936, donant mort al cadí de Balansiya i sotmetent Turtusha a tribut,[6] que pagà fins el 945.[7] La frontera avança cap al sud i Tarraquna fou temporalment abandonada pels musulmans, quedant possiblemente en terra de ningú,[8] tot i que en 971 la butlla de Joan XIII la cita en mans dels musulmans.[9]
Bibliografia
- Ibn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V
Referències
- ↑ (àrab) Ibn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V
- ↑ Pere Balanyà i Abadia, Les destruccions de l'Empúries medieval i la capitalitat comtal
- ↑ (castellà) Dolors Bramón i Rosa Lluch Bramon, De nuevo sobre unos topónimos catalanes escritos por Ibn Hayydn
- ↑ 4,0 4,1 Antoni Virgili, Ad detrimentum yspanie, p.33
- ↑ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.160. ISBN 84-232-0639-4.
- ↑ Josep Moran i Ocerinjauregui, Les homilies de Tortosa, p-48
- ↑ Tribuna.cat, 897-992: Els comtes de Barcelona, Girona i Osona
- ↑ Enciclopèdia.cat, Sunyer I de Barcelona
- ↑ Antoni Jordà Fernández, Història de la ciutat de Tarragona
