Rafael Vehils i Grau
Rafael Vehils i Grau (Barcelona, 1886 - Buenos Aires, 1959) fou un advocat i polític català, fill de l'advocat fill de Joaquim M. Vehils i Fuchs. El 1909 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i poc després ingressà a la Lliga Regionalista, partit amb el que fou escollit diputat per Castellterçol a les eleccions generals espanyoles de 1918 i 1919. Fou membre del Consell Superior d'Economia, del Consell de Preus i Tarifes, secretari general del Comitè Nacional de Comerç Exterior i persona de confiança de Francesc Cambó quan fou ministre de Foment.
El 1911 va substituir Frederic Rahola i Trèmols com a president de la Casa d'Amèrica a Barcelona fins 1936. El 1924 es traslladà a Montevideo, on fou director de la companyia de tramvies La Transatlántica fins el 1928. Després marxà a Buenos Aires, on fou director de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad (CHADE) (1931-36). Fou l'encarregat de transferir els actius de la CHADE a la "Compañía Argentina de Electricidad", CADE, durant els darrers mesos de 1936, per tal de salvar la propietat davant del règim de Franco. Posteriorment fundaria l'Editorial Sudamericana amb Victoria Ocampo i Oliverio Girondo, i fou nomenat president de la Institución Cultural Española i de la Cámara Oficial Española de Comercio.
Obres
- Los principios sociales de la conferencia de Chapultepec (Montevideo, 1945)
- La inmigración española en la Argentina (Buenos Aires, 1947)
- Sentido y modos de la cooperación intelectual hispano-argentina (1958)
Enllaços externs
- Biografia a enciclopedia.cat
- Rafael Vehils i l'aposta americana de Cambó
- Fitxa del Congrés dels Diputats