Rafael Ventura Melià
Rafael Ventura Melià (Riola, Ribera Baixa, 1948) és un escriptor i periodista valencià. S'inicià en el periodisme com a col·laborador de les revistes Albatros (1964) i Gorg (1971), i més tard formà part de la redacció de la revista Valencia Semanal (1977-1980) amb Amadeu Fabregat i Manyes. El 1980 va guanyar el Premi Andròmina de narrativa. La seva obra mostra influències d'Umberto Eco. Interessat pel món faller, ha participat en la taula redona sobre Falles i cultura organitzada per la Falla Universitat Vella al Club Diario Levante el 1992. Posteriorment ha estat redactor de la secció de cultura del diari Levante.
Obres
Poesia
- Corrents de fons (1976)
- Senyals de vida (1980)
- Igual vol dir Itàlia (1982)
Narració
- Atzucac (1972)
- La darrera tornada (1974)
- Àmbit perdurable (1981)
Escrit per Daniel Robles (preguntant al mateix autor Rafael Ventura Melià)
Biografia:
Va naixer l’any 1948,al poble de Riola que esta situat a la comarca de la Ribera Baixa de la Comunitat Valenciana. Va estudiar ingenieria agrònoma a València. Va treballar a les revistes: Albatros en 1964 I a Gorg en 1971. Més tard, va començar a treballar a la revista Valencia Semanal 1977-80 per a i amb Amadeu Fabregat i a la Ràdio Peninsular al mateix temps. Seguidament, va treballar en la cadena SER de presentador en el programa “Que no lo sepa nadie”. Actualment, treballa en el diari Levante-El Mercantil Valenciano en la secció de cultura.
Va publicar tres llibres dedicats a la novel·la:
- Atzucac (1972)
- La darrera tornada (1974) (que s’anava a dir “el camí sense tornada“) amb el que va guanyar el premi Huguet.
- Àmbit perdurable (1981) amb el que va guanyar el premi Andromina de Narrativa.
Va publicar tres llibres dedicats a la poesia:
- Corrents de fons (1976)
- Senyals de vida (1980)
- Igual vol dir Itàlia (1981) amb el que va guanyar el premi Jordi de San Jordi.
A més, ha publicat cartes de protesta i diversos articles a diversos diaris.
Estil:
Basant-me en dos llibres que em trobat dels tres que té de poesia, “Senyals de vida” i “Igual vol dir Itàlia”. L’autor encara que no té estudis de filologia catalana o valenciana, va llegir als escriptors del segle XX ja que té un estil avanguardista i noucentista quan suposadament ja havia acabat aquestos estils.
“Senyals de vida” escrit entre l’any 1977 fins a l’any 1980. Es un llibre avanguardista ja que té poesies que parlen dels exercicis de gramatica, de les sil·labes saltant, del tarot, de cambres que signifiquen habitacions de sa casa i utilitza títuls i també del tòrax que és una paraula molt moderna.
El segon llibre “Igual vol dir Itàlia es noucentista ja que parla de la Roma clàssica i del imperalisme (de Itàlia “Libia“), però, també té una presencia futurista ja que parla de TDCT, què és tòxic i letal.