Ramón de Colubí y Chánez
Ramón de Colubí y Chánez (Barcelona, 1910 – Caracas, 10 de juny de 2007), militar advocat defensor del president Companys en el consell de guerra de 1940.[1]
De família militar, va estudiar a l'Acadèmia de Segòvia en 1931. Quan esclatà la guerra civil espanyola, participà en l'aixecament a la caserna de Sant Andreu i, el 20 de juliol de 1936, es detingut i engarjolat al vaixell Uruguay. Sortí lliure en 1938 gràcies a la intercessió del president Companys que va permetre deixar marxar a unes 5.000 persones a les que no estava segur de poder protegir.
Se li assignà la defensa d'ofici en més d'un centenar de consells de guerra. Entre el 8 i el 15 d'octubre de 1940 va ésser el defensor de Lluís Companys en el consell de guerra que acabaria amb una sentència de mort i el seu afusellament la matinada del dia 15. Colubí sintonitzà molt bé amb Companys i el defensà amb coratge, tot i que ell mateix reconeixia que "la sentència estava predeterminada". Va aconseguir que les germanes de Companys el visitessin, envià un telegrama de súplica a Franco, va ésser amb ell la darrera nit i el va acompanyar fins el fossar quan el van afusellar. Companys li regalà els botons de puny que portava en mostra d'agraïment.
El 1947, abandonà l'exèrcit amb el grau de comandant. Decebut pel règim franquista, se'n va anar a viure a Veneçuela, treballà com a enginyer i es convertí en un expert en metrologia, essent el responsable de l'adaptació horària de Veneçuela amb la normativa internacional.