Ramon Albó i Martí
Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872 - 1955) fou un polític independent, sociòleg i advocat català especialitzat en temes penitenciaris. Era germà de Francesc Albó i Martí. Era confessionalment catòlic.[1]
Inicis
Quan estava estudiant la carrera de dret, visitava les presons de Barcelona per a interessar-se per la qüestió carcerària. El 1895 fou nomenat ja cap del Patronat de Nens i Adolescents Presos, i així el 1905 va escriure Corrección de la infancia delincuente. Va treballar de conseller a Cubiertas y Tejados i al Ferrocarril de Núria, i el 1904 era vocal a la junta de la Caixa de Pensions.[1]
Implicació política
Albó va implicar-se en política però sempre com a independent. Així doncs el 1901 entrava de regidor a la ciutat de Barcelona amb la Lliga Regionalista. El 1907 va dirigir durant un any la revista Aurora Social,[1] des d'on va defensar un sindicalisme amb conviccions fortament catòliques. Militant de la Lliga Regionalista,[2] el 1908 va prendre l'acta de diputat per Barcelona i com a membre de la coalició de Solidaritat Catalana[1] en substitució d'Ildefons Sunyol i Casanovas, diputat que havia estat escollit a les eleccions generals espanyoles de 1907 . Més endavant, a les eleccions generals espanyoles de 1923, va guanyar l'escó, aquest cop per Castellterçol.[1]
Fou el primer jutge president del Tribunal Tutelar de Menors[1] des del 1922 (on hi col·laborà Josep Maria Folch i Torres). Aquell mateix any fou nomenat també Director General de Presons,[1] càrrec des d'on intentà reformar el sistema penitenciari i rehabilitar els joves delinqüents. Precisament amb aquesta finalitat va fundar l'Obra Tutelar Agrària el 1928,[1] que va crear colònies agràries a Santa Maria del Vallès i a Santa Maria de Gimenells.
Amb l'adveniment de la segona república el 1931 va perdre tots els seus càrrecs. Durant la Guerra Civil Espanyola va anar a viure a Burgos i a Donostia. Un cop finalitzada va recuperar-los.[1]
Obres
- El patronato de niños y adolescentes presos , Barcelona, 1898[1]
- Apuntes para un proyecto de reforma penitenciaria, Barcelona, 1901[1]
- Corrección de la infancia delincuente, Barcelona, 1905[1]
- Barcelona caritativa, benéfica y social, Barcelona, 1914[1]
- Seis años de vida del Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona, Barcelona, 1927[1]
Enllaços externs
- Web de l'Obra Tutelar Agrària
- Biografia
- La recepción de las doctrinas correccionalistas en España. Políticas educativas y metodologías psicopedagógica d'Ángel C. Moreu