Ramon Pla i Armengol
Ramon Pla i Armengol (Alentorn, Artesa de Segre, Noguera, 1880 - Barcelona, 1956) fou un metge i polític català. Es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1901, especialitzat en bacteriologia. Treballà com a metge a l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau i fou ajudant del doctor Ramon Turró i Darder al Laboratori Municipal de Bacteriologia. El 1903 va fundar el Patronat de Catalunya per a la lluita contra la Tuberculosi i des del 1907 fou el redactor d'Annals de Medicina. Fou un dels peoners mundials de la Teoria mutativa del bacil de Koch, que conduí a la descoberta de la vacunació antituberculosa de Calmette.
Militant de la Unió Socialista de Catalunya (USC) des de 1933, a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per Barcelona ciutat dins del Front d'Esquerres. Participaria en la darrera sessió de les Corts republicanes al Castell de Figueres, el dia 1 de febrer de 1939. Després es va exiliar a França i, després, a Mèxic, on fundà les Edicions Minerva amb Miquel A. Marín i Ricard Mestre i Ventura.
Obres
- La dieta hídrica (1907)
- De Catalanisme (1908)
- Diagnòstic precoç de la tuberculosi pulmonar (1910)
- De com s'estima la vida i perquè (1917)
- El socialismo en Cataluña (1930)