Ramon Torras i Figueras

Ramon Torras
Q107292093
Q193139
	Q327245

Ramon Torras i Figueras (Barcelona, 22 de desembre de 1942 – Coma-ruga, Baix Penedès, 30 de maig de 1965)^[1] va ser un pilot català de motociclisme, esport en què encara avui és recordat com a un dels millors de tots els temps. Va morir a causa de l'accident que va patir en una cursa poc important a Coma-ruga.^[2]^[3]

Resum biogràfic

Ramon era el petit de quatre germans. La seva infantesa transcorregué entre el parvulari de la Divina Pastora i el col·legi dels Maristes de Sabadell, al Vallès Occidental, on residia amb la seva família des de petit. Ja de ben jove es va sentir atret per la mecànica i les motocicletes i va entrar a treballar en un taller de reparacions,^[4] propietat de Joan Sobrepera (pilot expert en pujades de muntanya i resistència, conegut com a Tiger).

Debut espectacular

El juny de 1960, a 16 anys, va córrer i guanyar la seva primera cursa, el II Motocròs Ciutat de Sabadell. El 1961 debutà en curses de velocitat ajudat per Sobrepera, qui aviat s'adonà de les seves qualitats com a pilot i n'esdevingué el màxim valedor davant Bultaco, aconseguint que Francesc Xavier Bultó el fitxés.^[5] Aquell mateix any, ja com a pilot oficial de la marca, Torras guanyà quatre proves del campionat espanyol.

El 1962 ja fou campió d'Espanya de 125 (Sport i Competició) i guanyà la seva primera cursa internacional, al circuit de Snetterton en 125 cc. El 1963 guanyà diverses curses a l'estat espanyol i va vèncer a Mòdena en 125 cc. Al circuit occità de Pau va tenir el primer accident greu, que el va obligar a deixar la moto durant cinc mesos.

Consolidació internacional

El 1964 va ser un gran any. Corria quatre campionats a l'estat espanyol i mai no va quedar per darrere del segon lloc a les curses que va finalitzar. En el pla internacional, després de quedar segon a Monza en 125 cc, va guanyar en 250 cc a Albi i a Pau (on també va ser segon en 125 cc). Després de quedar tercer a Cesenatico, va tornar a guanyar a San Remo en 250 cc (i va fer tercer en 125).

En la seva primera temporada continuada a Europa, es va guanyar l'admiració de contrincants i públic.^[4] Els pilots oficials d'Honda, Ducati, Mondial o Suzuki no podien creure que Torras, amb una senzilla Bultaco TSS, els guanyés tan fàcilment. A Itàlia, els tifosi l'aclamaven cada vegada que avançava els seus propis campions, com ara Walter Villa o Bruno Spaggiari.

A vint anys i amb prou feines mitja dotzena de curses disputades a l'estranger, era el pilot més cobejat del Continental Circus i començaven a ploure-li ofertes dels constructors: Honda i MV Agusta el pretenien per als seus equips, l'alemanya Kreidler el volia fitxar per a pilotar la seva 50 cc i Benelli li organitzà una prova secreta. Encara tenia un any de contracte amb Bultaco, però.

La seva darrera cursa

El 1965, va aconseguir la segona posició a Cervia en 250 cc i a Imola, i el tercer lloc a Nürburgring en 125 i 250 cc. Al GP de Montjuïc, va arribar segon en 250 i al GP de Madrid va vèncer també en 250 cc.

La temporada havia començat molt bé, fins que, entrenant-se a Coma-ruga, un accident va acabar amb la vida d'uns dels pilots amb més projecció en el món del motociclisme.^[5]

La mort d'un campió

El 30 de maig de 1965^[4] Ramon Torras s'alineava en la seva darrera cursa. Era un dia plujós en una incipient urbanització a peu de la platja de Coma-ruga, al municipi d'El Vendrell. Torras hi havia anat només per a provar les motos del Tourist Trophy. El traçat del circuit discorria pel triangle que formaven els carrers de més amplada. L'asfalt estava escrostonat, hi havia grava a les vorades. Tot i que actualment pot semblar absurd fer curses en aquestes condicions, en aquella època no resultaven estranyes. Els mateixos cinc pilots que s'alineaven a la sortida de la primera cursa (125 cc) havien corregut en pitjors "circuits". Maurici Aschl, Enric Escuder, José Medrano, Ramon Torras i Salvador Cañellas empenyeren les seves motos. Torras arrencà malament, els altres s'escaparen. Inicià la persecució, els passà a tots i en un angle caigué. Es reincorporà com a darrer classificat -duia la cúpula trencada- i remuntà amb fúria. Els avançà un rere l'altre, tornant a situar-se primer. Només mancava mitja volta per acabar ... i es produí la fatal caiguda. Ramon Torras fou atès pel Dr. Ignasi Ribas Noguer,^[4] president de la Federació Catalana de Motociclisme, a la clínica de la residència del Banco Hispano Americano (distant cent metres del lloc de l'accident). El diagnòstic fou crític; Ramon Torras fou traslladat a la clínica Monegal de Tarragona, on certificaren la seva defunció.

Fou enterrat a Sabadell amb tota mena d'honors cívics i esportius.

Palmarès

1960: 1a cursa i 1a victòria: II Motocròs Ciutat de Sabadell. 4 victòries estatals (amb Ducson, 3 a 50 cc i 1 a 75 cc).
1961: 4 victòries estatals (1 amb Ducson 75 cc, 3 amb Bultaco 125 cc).
1962: 1 ª victòria internacional: Snetterton, Regne Unit. 3 victòries internacionals (Bultaco, 125 cc), 5 victòries estatals (Bultaco, 3 a 125 cc i 2 a 250 cc). 2 títols de Campió d'Espanya
1963: 4 victòries internacionals (Bultaco, 3 a 125 cc i 1 a 75 cc). 1 victòria estatal (Bultaco).
1964: 14 victòries internacionals (Bultaco, 7 en 125 cc, 2 a 175 cc, 5 a 250 cc). 22 victòries estatals (Bultaco, 8 en 125 cc, 4 a 175 cc, 10 a 250 cc). 4 títols de Campió d'Espanya.
1965: 3 victòries internacionals (Bultaco 250 cc). 3r 250 cc GP de la RFA. 3r 125 cc GP d'Espanya. 2n 250 cc GP Espanya.

Resultats al Mundial de motociclisme^[6]

Barem de puntuació de 1950 a 1968:

Posició	1	2	3	4	5	6
Punts	8	6	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Equip	1	2	Punts	Lloc
1964	125cc	Bultaco	Plantilla:GPMX 6		1	24è
1965	125cc	Bultaco	Plantilla:GPMX 3		4	15è
1965	250cc	Bultaco	Plantilla:GPMX 3	Plantilla:GPMX 2	10	8è

Referències

↑ Pupo, Ricardo. «Ramon Torras. "O Campeão que não deveria morrer"» (en portuguès). motosclassicas70.com.br, 01-11-2004. [Consulta: 23 setembre 2009].
↑ «El accidente mortal de Ramon Torras, ensombreció el II Trofeo "Brisamar"» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 31-05-1965. [Consulta: 23 setembre 2009].
↑ «Ramon Torras» (en anglès). Motorsport Memorial. [Consulta: 23 setembre 2009].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 «Ramon Torras» (en castellà). autofacil.es, 06-05-2009. [Consulta: 23 setembre 2009].
↑ ^5,0 ^5,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Campeonatos de España de velocidad». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 183-184. ISBN 84-920886-5-6.
↑ «Ramon Torras» (en anglès). MotoGP.com. [Consulta: 23 setembre 2009].

Enllaços externs

Article commemoratiu al Web de l'Ajuntament de Sabadell
Pàgina dedicada a Ramon Torras (castellà)
Pàgina amb enllaços diversos a Ramon Torras (castellà)
Recull de pàgines escanejades de premsa de l'època parlant de Torras (castellà)
Fotografies de Ramon Torras (castellà)

[1] Pupo, Ricardo. «Ramon Torras. "O Campeão que não deveria morrer"» (en portuguès). motosclassicas70.com.br, 01-11-2004. [Consulta: 23 setembre 2009].

[Coma-2] «El accidente mortal de Ramon Torras, ensombreció el II Trofeo "Brisamar"» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 31-05-1965. [Consulta: 23 setembre 2009].

[3] «Ramon Torras» (en anglès). Motorsport Memorial. [Consulta: 23 setembre 2009].

[Torras-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 «Ramon Torras» (en castellà). autofacil.es, 06-05-2009. [Consulta: 23 setembre 2009].

[Racc-5] 5,0 ^5,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Campeonatos de España de velocidad». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 183-184. ISBN 84-920886-5-6.

[palm-6] «Ramon Torras» (en anglès). MotoGP.com. [Consulta: 23 setembre 2009].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]