Vés al contingut

Ratpenat fals

De Viki.cat
Infotaula d'ésser viuRatpenat fals
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

El ratpenat fals (Pipistrellus nathusii) viu a l'àrea compresa entre Europa Occidental, Àsia Menor i la serralada del Caucas.

Descripció

És un ratpenat de musell gros i curt i orelles triangulars, proveïdes d'un tragus curt de punta arrodonida. La part dorsal de l'uropatagi és coberta de pèl aproximadament fins a la meitat, i la part ventral, solament al llarg de la pota. La cua sobresurt com a màxim 1 mm de l'uropatagi, i el cinquè dit fa uns 46 mm de llargada.

A l'estiu, el pelatge dorsal presenta una tonalitat marró vermellosa o terrosa i, quan arriba la tardor, es torna més fosc, sovint amb un matís grisós. La part ventral és marró clara o marró grogosa. El musell, les orelles i les membranes alars són de color marró negrós. Pot presentar una franja més clara, mal delimitada i mai del tot blanca a la vora posterior de l'uropatagi compresa entre el cinquè dit i el peu.

Dimensions corporals: cap + cos = 44 - 58 mm, cua = 30 - 44 mm, avantbraç = 31 - 37 mm i envergadura alar = 230 - 250 mm.

Pes: 6 - 15 g.

Hàbitat

Preferentment boscos, on generalment s'amaga en els forats dels arbres, però també en esquerdes de les roques. Menys freqüentment se la pot trobar en poblacions, i aleshores cerca refugi en construccions humanes.

Costums

Ix del seu amagatall en fer-se fosc. El seu vol és ràpid, i quan va en línia recta bat profundament les ales.

Les femelles formen colònies de cria de fins a 200 individus.

Espècies semblants

El ratpenat de vores clares presenta sempre una franja clara, molt blanca i ben delimitada, a la vora posterior de l'uropatagi.

En la pipistrel·la el cinquè dit no arriba als 43 mm de llargada.

Bibliografia

  • Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 94-95.

Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

Plantilla:Vespertiliònids