Rea Sílvia
Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (llatí: Rhēa Silvĭa; també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa) era la filla del rei Númitor d'Alba Longa i fou la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
L'Amuli, germà de son pare, usurpà el tron i assassinà tots els seus germans, possibles prínceps hereus del tron d'Alba Longa. La seva neboda, la filla del rei Númitor (llatí: Nŭmĭtor -ōris), en canvi, fou obligada a entrar al cos de les Vestals, que havien de mantenir-se castes i verges per espai de trenta anys, en cas contrari eren condemnades a mort.
Un dia, mentre dormia a un bosc, el déu Mart la va violar i es quedà embarassada. Quan va arribar-li l'hora d'infantar, van veure que duia bessonada: Ròmul i Rem. Aleshores, l'Amuli féu llançar els nadons al riu per evitar futures reclamacions al tron d'Alba Longa. Malgrat tot, els bessons van sobreviure, alletats per la lloba Luperca (llatí: Lŭperca -ae), i es venjarien de l'Amuli. Quant a sa mare, la Rea Sílvia, el seu oncle la va condemnar a sofrir el càstig habitual per a les vestals que haguessin perdut llur virginitat: la va fer enterrar viva.
Segons Titus Livi, el déu Tiberí (llatí: Tĭbĕrīnus -ī) salvà els bessons i els lliurà a una prostituta, de sobrenom Lloba (del llatí lŭpa “puta” en procedeix el nostre mot lupanar), també Rea Sílvia fou rescatada pel déu, el qual la va fer immortal i s'hi casà.
Referències
- Virgili, L'Eneida Llibre I
- Titus Livi, Ad Urbe Condita Llibre I