Rebel sense causa

Rebel sense causa
	Fitxer:Rebel without a cause4322.jpg
Q1553001
Dades i xifres
Q1200750
Q67325957
	← →

Rebel sense causa (Rebel Without a Cause) és una pel·lícula de Nicholas Ray estrenada el 1955 i doblada al català.

Argument

Jimmy Stark (James Dean), estudiant d'institut, és un noi particularment difícil: confús i desorientat, es veu freqüentment embolicat en baralles i conflictes, a conseqüència dels quals la seva família (és fill únic), es veu obligada a un permanent pelegrinatge d'una ciutat a l'altra. Arribat a una nova localitat, en la qual també trobarà nous sentiments fins llavors desconeguts, l'amor de Judy (Natalie Wood) i l'amistat admirativa de 'Platón' Crawford (Sal Mineo), un noi encara més jove que ell, no tarda a sostenir el seu enèsim enfrontament, encara que, en aquesta ocasió, les conseqüències seran molt més terribles...

Repartiment

James Dean: Jim Stark
Natalie Wood: Judy
Jim Backus: el pare de Jim
Ann Doran: la mare de Jim
Sal Mineo: Platon
Corey Allen: Buzz
Dennis Hopper: Goon
Rochelle Hudson: la mare de Judy
William Hopper: el pare de Judy
Virginia Brissac: l'àvia de Jim
Nick Adams: Moose
Jack Simmons: Cookie

Al voltant de la pel·lícula

La pel·lícula es va estrenar un mes després de la defunció del seu actor principal, James Dean, per a qui es tractava només de la segona pel·lícula. La primera va ser A l'est de l'Edèn. El tercer i últim film de l'actor, rodat l'any de la seva mort, el 1955, és Gegant.
Al principi, en la primera temptativa d'adaptació del llibre, la Warner havia pensat en Marlon Brando al paper principal. No serà fins alguns anys més tard que la pel·lícula es farà. Va ser Elia Kazan, que acabava de rodar A l'est d'Edèn, qui va fer que Nicholas Ray tries el jove James Dean pel paper de Jim Stark
Jayne Mansfield havia d'interpretar el paper de Judy. Però va ser finalment Natalie Wood, menys ingènua del que el realitzador no pensava en un principi, qui va aconseguir el paper. Ray hauria tingut una relació amb ella durant un temps.
És el primer verdader paper per a Dennis Hopper, que no havia fet fins llavors més que una aparició a l'anterior pel·lícula del director Johnny Guitare.
Altres dos actors que van actuar en aquesta pel·lícula van morir en circumstàncies estranyes: Natalie Wood es va ofegat el 1981 i Sal Mineo va ser assassinat el 1976 per raons que continuen sent fosques actualment.
Al principi, la pel·lícula havia de ser rodada en blanc i negre.
L'escena de la baralla amb ganivets va ser realitzada pels actors amb ganivets de veritat. Només una cota de malles els va protegir dels cops perduts. Frank Mazzola, que havia estar membre d'una banda de Hollywood, va ensenyar a James Dean com manejar un ganivet.
James Dean va ser ferit al puny en l'escena del quarter de la policia on picava fort amb el puny sobre el mostrador. Va agafar a més la malària en el rodatge...
El nom de Stark ve de Trask, el nom del personatge de James Dean en el seu primer i precedent film, A l'Est de l'Edèn.
Una escena de petó entre Plato i Jim en el guió original va ser censurada.
L'escena amb el simi va ser una total improvisació de James Dean.
El director fa un cameo a l'última escena, caminant cap a l'edifici.
El tema musical recorda estranyament Marnie d' Alfred Hitchcock, amb música de Bernard Herrmann però estrenada el 1964!