Regne de Déu
El Regne de Déu (del grec βασιλεία τοῦ θεοῦ, basileia tou theou) o Regne dels Cels és un concepte teològic emprat en el judaisme i en el cristianisme (i de manera menys important en l'islam) per a referir-se al futur regnat o sobirania de Déu sobre totes les nacions de la terra.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
En el judaisme
El Regne de Déu s'esmenta freqüentment en el Tanakh. Està unit l'enteniment jueu de que Déu hauria d'intervenir directament per restaurar la nacionalitat d'Israel i llavors regir sobre ella.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
El Regne de Déu fou expressament promès al Rei David, fent pacte entre ell i Déu, prometen-li que sempre regnaria algú de la seva casa en el tron.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
Això fou interpretat com que, de la descendència de David sortiria el Messies d'Israel, que se s'asseuria al tron de David i governaria per l'eternitat.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
En el cristianisme
La idea del Regne de Déu es troba especialment en el Nou Testament. En l'evangeli segons Mateu és usat el terme "Regne dels Cels",[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] mentre que en l'evangeli segons Lluc, l'evangeli segons Marc i l'evangeli segons Joan s'utilitza "Regne de Déu".[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] L'explicació habitual es que l'evangeli de Mateu està destinat als jueus, quins preferien evitar l'us directe del nom de Déu. Marc i Lluc estan dirigits a una audiència més general i menys familiaritzada amb el terme "Regne dels Cels".
Alguns intèrprets pensen que el "Regne dels Cels" es refereix al futur regne de mil anys, mentre que el "Regne de Déu" es refereix al seu regnat universal. Altres opinen que no hi ha base per tal distinció.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]