Vés al contingut

Reinhold Messner

De Viki.cat
Reinhold Messner a l'abril del 2005

Reinhold Messner (nascut el 17 de setembre de 1944) és un muntanyenc italià i l'explorador de Tirol del Sud, sovint citat com l'alpinista més gran de tots els temps. És famós per fer la primera ascensió en solitari del Mont Everest, sense oxigen suplementari i per ser el primer alpinista en pujar els catorze " vuit mils" (pics de més de 8.000 metres sobre el nivell del mar).[1] També és l'autor d'almenys 63 llibres (en alemany, 1970-2006), molts dels quals han estat traduïts a molts d'altres idiomes.[cal citació]

Biografia

Va néixer el 17 de setembre de 1944 a Villnöß-Funes (Província de Bolzano - Itàlia). Messner és un parlant nadiu d'alemany i també parla italià.[2] On va passar els seus primers anys d'escalada al Alps i es va enamorar dels Dolomites.

Amb 13 anys, Reinhold començà a escalar amb el seu germà Günther d'11. Amb vint-i-pocs anys, tant ell com el seu germà es trobaven entre els millors escaladors d'Europa.[3]

Des de la dècada de 1960, i inspirat per Hermann Buhl, fou un dels primers i més entusiastes partidaris de l'estil alpí en l'alpinisme de l'Himàlaia, que consisteix en pujar amb un equip molt lleuger i un mínim d'ajut extern tal com es feia als Alps.[cal citació] Messner considerava l'estil en que es feien les expedicions (anomenat tradicional)una falta de respecte envers la natura i les muntanyes.[cal citació]

El seu primer gran ascens a l'Himàlaia el 1970, la inèdita cara Rupal del Nanga Parbat, va resultar ser un èxit tràgic. Tant ell com el seu germà Günther van arribar al cim, però Günther va morir dos dies després en el descens de la cara Diamir. Reinhold va perdre sis dits degut a les congelacions.[3] Reinhold fou durament criticat per persistir en aquesta ascensió amb un inexperimentat Günter. [4]

Mentre Messner i Peter Habeler destacaven per ascensos ràpids a la cara nord de l'Eiger als Alps, ruta clàssica (10 hores), Les Droites (8 hores), el 1975 va ascendir el Gasherbrum I per una nova ruta en tan sols tres dies. Una cosa inaudita per l'època.[cal citació]

A la dècada de 1970, Messner va defensar la causa de pujar l'Everest sense oxigen suplementari.[5] Aquesta va ser la primera vegada que algú havia estat a tanta altitud sense oxigen embotellat i Messner i Habeler van demostrar el que alguns metges, especialistes, i alpinistes creien impossible. Això va canviar per sempre l'alpinisme. Va repetir la gesta, sense Habeler, pel costat del Tibet el 1980, durant la temporada del monsó. Fou la primera ascensió exitosa de l'Everest en solitari.[cal citació]

El 1978, va fer una ascensió en solitari de la cara Diamir del Nanga Parbat. El 1986, Messner es va convertir en el primer alpinista a completar els catorze vuit mils (pics de més de 8.000 metres sobre el nivell del mar).[6] Ha travessat l'Antàrtida en esquís amb Arved Fuchs i ha escrit més de 60 llibres sobre les seves experiències, una quarta part dels quals han estat traduïts a d'altres llengües. Va ser presentat a la pel·lícula The Dark Glow of the Mountains de Werner Herzog.[cal citació]

Messner, avui porta a terme una activitat diversificada envers el muntanyisme. De 1999 a 2004, va ocupar càrrecs polítics com a membre del Parlament Europeu pel Partit Verd d'Itàlia (Federazione dei Verdi). També fou un dels fundadors de Mountain Wilderness, una ONG internacional dedicada a la protecció de les muntanyes de tot el món.[7]

El 2004 va completar una expedició de 2.000 quilòmetres a través del desert del Gobi a la Xina. Actualment es dedica principalment al Museu de Muntanya Messner, de la qual n'és fundador.[cal citació]

Els 14 vuitmils

Any Nom Altitud (m) Comentaris
1970 Nanga Parbat 8.125 Amb el seu germà Günther.
1972 Manaslu 8.156
1975 Gasherbrum I 8.068 Amb Peter Habeler i considerada la primera ascensió en estil alpí.
1977 Dhaulagiri 8.167
1978 Everest 8.848 Primera ascensió sense oxigen suplementari, amb Peter Habeler.
1978 Nanga Parbat 8.125 Primera ascensió en solitari d'un vuitmil des del camp base.
1979 K2 8.611 Amb Michel Dacher
1980 Everest 8.848 Primera ascensió en solitari i sense oxigen suplementari durant la l'estació del monsó.
1981 Shisha Pangma 8.012 Amb Friedl Mutschlechner
1982 Kangchenjunga 8.598 Amb Friedl Mutschlechner i el sherpa Dorje sense oxigen suplementari.
1982 Gasherbrum II 8.035
1982 Broad Peak 8.048
1982 Cho Oyu 8.021 Intent fallit durant l'hivern.
1983 Cho Oyu 8.021 Amb Hans Kammerlander i Michael Dacher
1984 Gasherbrum I i Gasherbrum II 8.068 , 8.035 Sense retorn al camp base entre els cims.
1985 Annapurna 8.091
1985 Dhaulagiri 8.167
1985 Makalu 8.485
1985 Lhotse 8.516

Bibliografia

  • Reinhold Messner. 2008. Nanga Parbat. Mondadori, 292 pàgines. ISBN: 9788837065010
  • Reinhold Messner. 2007. All 14 Eight-thousanders. Crowood, 248 pàgines, ISBN: 9781861262943
  • Reinhold Messner. 2006. La montaña desnuda. Desnivel, Madrid, 293 pàgines. ISBN: 9788498290486
  • Reinhold Messner. 2005. Mi vida al límite. Desnivel, Madrid, 211 pàgines. ISBN: 9788498290004
  • Reinhold Messner. 2000. Annapurna: 50 años de expediciones a la zona de la muerte. Desnivel, Madrid, 192 pàgines. ISBN: 9788489969650
  • Reinhold Messner. 1995. Mover montañas: El credo de un explorador de los límites de lo desconocido. Desnivel, Madrid, 248 pàgines. ISBN: 9788487746529
  • Reinhold Messner. 1994. La zona de la muerte: Terreno fronterizo. Desnivel, Madrid, 231 pàgines. ISBN: 9788487746406
  • Reinhold Messner. 1991. En los límites de la Tierra (desafios alpinos Himalaya-Karakorum). Tutor, Madrid, 258 pàgines. ISBN: 9788479020309
  • Reinhold Messner. 1982. Séptimo Grado. RM, Barcelona, 208 pàgines. ISBN: 84-7204-103-4

Referències

  1. McDonald, 2012, p. 139.
  2. Extrem Europa, Live, Vienna, No. 3 (01/02/2008), p. 16
  3. 3,0 3,1 Alexander, Caroline «Murdering the Impossible». National Geographic, 11-2006.
  4. Rhoads, Christopher. «The controversy surrounding Reinhold Messner». The Wall Street Journal, 11-12-2003. [Consulta: 7 febrer 2008].
  5. Krakauer 153
  6. Krakauer 61
  7. url=http://www.mountainwilderness.org/

Bibliografia

Enllaços externs